Coacciona, que funciona
Hi ha tertúlies televisives en què s'ensenya a usar tàctiques tòxiques de comunicació, a interrompre el que parla, a metrallar-lo verbalment
/
Com tots vostès saben a aquestes hores, Francisco Marhuenda ha sigut imputat per presumptes delictes de coacció, intimidació i pertinença a organització criminal. Les tertúlies en què participa Marhuenda són, des del punt de vista tant de la psicologia social com de la psicologia cognitiva conductual, una autèntica aberració.
És a dir, el que se'ls ensenya als televidents és precisament a… ¡coaccionar! A usar tàctiques tòxiques de comunicació. A interrompre el que està parlant. A metrallar-lo verbalment. A usar l'"i tu més" (l'escalada simètrica d'acusacions). A usar la "cortina de fum" (treure de cop un tema que no té res a veure per desviar el flux de la conversa). A distorsionar fets que van succeir en el passat. A mentir descaradament. A cridar. A negar-se a respondre preguntes directes. A desqualificar. A recórrer al sarcasme àcid o a la ridiculització basta. A fer gala de tot el que s'entén per "tàctiques de comunicació tòxica" que són les que solen usar els individus amb perfils narcisistes o psicopàtics. I tant me fa que es digui Marhuenda, com Alfonso Rojo, com Pablo Iglesias, com Pepito de los Palotes.
Ai, aquells temps de les tertúlies de La Clave de José Luis Balbín en què els intervinents eren calmats i respectuosos. Si els nostres fills poguessin veure La Clave, caurien de son, acostumats com estan a la canya sensacionalista.
El més trist és que moltes parelles arriben a teràpia en situacions d'autèntic maltractament mutu, sense ser ni tan sols conscients del problema, perquè la televisió ha legitimat aquest tipus de comportaments.
Si a la televisió guanya el tertulià que més estratègies de manipulació verbal usa, ¿de veritat ens sorprèn que un home que era tan hàbil en l'ús d'aquestes tècniques en públic després en privat es dediqués a coaccionar? En el cas que es demostri que de veritat va coaccionar, es va limitar a fer en privat allò pel que li estem pagant (i bé, i molt) en públic.
Un tema per reflexionar sobre quin tipus de societat creem i a quin tipus de personatges encimbellem en els mitjans de comunicació
