Quan les roses amaguen espines

Les roses de Sant Jordi tenen moltes més espines del que sembla a simple vista. Fins i tot per més que les hi treguin, segueixen allà. Potser no les trobem en sentit literal, però l’origen d’aquestes flors i el seu llarg viatge del camp a casa deixa una profunda ferida. Darrere de l’ideal d’amor i amistat que ens venen, amaguen precarietat i abusos.

La flor més emblemàtica d’aquesta diada tan catalana té molt poc de local. La majoria de roses venen de Colòmbia i l’Equador. Dels cinc milions i mig que es van regalar l’any passat, la majoria eren d’importació. Un 92%, en el cas de les comercialitzades a través de Mercabarna-Flor. La rosa del Maresme ha quedat relegada a un lloc simbòlic. ¿Quina és la raó? La mateixa per la qual portem roba i mengem aliments que venen de l’altra punta del món. Es deslocalitza la producció a països del sud en recerca de mà d’obra barata i legislacions mediambientals permissives, per obtenir un producte low cost i vendre’l a un preu competitiu. Les conseqüències socials i mediambientals no importen, quan uns quants només busquen guanyar-hi diners.

SALARI MÍSER

Les dones són la principal força de treball en aquestes maquiles dedicades a l’exportació de flors, la majoria d’elles migrants camperoles. A Colòmbia, representen el 80% del personal de la indústria de la floricultura. Dones que no reben flors sinó que les cultiven per un salari que ni tan sols dona per cobrir les necessitats més bàsiques, quatre euros al dia –segons un informe de la campanya No et mengis el món–, el que nosaltres paguem per una rosa de Sant Jordi. Treball temporal, hores extres sense remuneració especial, acomiadaments per embaràs, persecució sindical i fins i tot assetjament sexual són pràctiques habituals. En altres països, com l’Equador, la forma d’actuar és la mateixa.

   

La salut de la plantilla es veu molt deteriorada per l’ús sistemàtic de pesticides. En els hivernacles pròxims a Bogotà, per exemple, les seves treballadores estan exposades a més d’un centenar d’agrotòxics, un 20% dels quals estan prohibits als EUA per considerar-se perjudicials. Les conseqüències: al·lèrgies, gastritis, infertilitat, migranyes, problemes respiratoris, avortaments. Les flors, al no ser comestibles, eludeixen controls als quals sí que se sotmeten altres aliments. 

SOBREEXPLOTACIÓ D'AQÜÍFERS

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Es tracta d’una indústria en mans de grans empreses, amb forta inversió estrangera, especialment nord-americana i japonesa, que privatitza els béns naturals. La indústria de la floricultura necessita quantitats ingents d’aigua, fet que provoca la sobreexplotació d’aqüífers i l’escassetat d’aquest recurs hídric imprescindible. Les terres ara destinades a plantacions de flors, abans es dedicaven al cultiu diversificat de menjar. Són les comunitats locals les que hi surten perdent.   

Les roses de Sant Jordi ens venen amor, però amor, justícia i drets són els que precisament falten en la seva producció.