Un vot en defensa de la República

Els observadors francesos coincideixen que el nivell d'«indecisió electoral» és inèdit en uns comicis en aquest país. Per això no s'atreveixen a pronosticar quin serà el comportament d'un electorat tan esgotat com el de la majoria d'estats europeus. Preocupa, i no n'hi ha per menys, que el vot antisistema, associat en especial als joves, se'l pugui emportar el Front Nacional. El suport a Marine Le Pen no és ideològic, és un vot de protesta. 

A 'Le Monde', un dels responsables de l'Institut Français d’Opinion Publique (IFOP), Frédéric Dabi, assenyala que el nivell d'abstenció entre els joves pot superar la mitjana. Però també alerta que el suport a Le Pen entre els que tenen entre 18 i 24 anys pot registrar un nivell rècord. ¿Per què a aquesta edat algú pot estar pensant a votar un partit d'extrema dreta? Doncs, segons el retrat que fan els experts, simplement per desesperació. Es podria pensar que l'esquerranós Jean-Luc Mélenchon podria ser un candidat més atractiu per a aquest col·lectiu, però si molts votants opten per l'FN és perquè per a ells això no va de principis. Va d'un patriotisme enganyós i de solucions màgiques que no existeixen. El terror ho sap, i l'atemptat d'aquest dijous al cor de París busca condicionar, encara més, les eleccions.

Notícies relacionades

Un atemptat als Camps Elisis sacseja la campanya electoral francesa

El terror posa un final traumàtic a la campanya a França

Si les enquestes no fallen, l'únic capaç de frenar l'extrema dreta potser és Emmanuel Macron, menys carismàtic que Mélenchon però amb més opcions d'aglutinar tot el vot 'anti Le Pen'. Macron, el 'Rivera francès', amb més bagatge que el del líder de Ciutadans encara que tots dos coincideixin en la carta de presentació («ni d'esquerra ni de dreta»), ha emergit com un mal menor davant un socialisme en caiguda lliure i una dreta tocada per la plaga de la corrupció.

Els francesos fa temps que van descobrir que sota l'empedrat parisenc no hi havia la platja. Però la República segueix sent la República, menys igualitària del que la van somiar i cada vegada amb menys llibertats. Sí, votarà més adolorida i atemorida que mai, i tot i així es pot esperar que aquest diumenge i, sobretot, a la segona volta, França demostri que encara és França.