Petit observatori
¿Encara hi ha croats cristians?
Alberto Fernández Díaz, com un actiu catòlic, ha de saber molt bé què és la caritat, virtut teologal que inclina a estimar Déu i el proïsme
/
Em permeto fer una pregunta al lector: «Si veiés algú que està en greu perill, ¿l’ajudaria o no en funció del seu aspecte, de les seves creences, del seu origen?». Ningú està obligat a ser un heroi, però hi ha unes determinades circumstàncies en les quals una actitud d’ajuda em sembla exigible.
Juancho Dumall explica en EL PERIÓDICO aquest fet: Alberto Fernández Díaz, regidor del Partit Popular de l’Ajuntament de Barcelona, ha demanat que la ciutat doni prioritat a l’ajut als cristians que fugen de la guerra i de l’integrisme islàmic. I Dumall es pregunta: «A què ve a aquestes altures diferenciar la religió dels qui fugen de la guerra i de la fam?»
El polític, com a actiu catòlic, ha de saber molt bé què és la caritat. Una virtut teologal que inclina a estimar Déu i a estimar el proïsme.Una actitud generosa i comprensiva que accepta i respecta la diversitat. Perquè la diversitat, penso, no és un invent partidista, és una realitat que es troba en tots els àmbits, i goso dir des de la creació del món.
Però més enllà de les religions, hi ha aquells valors qualificats d’humanitaris. A vegades, davant d’una mena de fets, diem: «Això és inhumà». I així queda molt clar que hi ha unes accions, unes exigències, una falta de respecte, una crueltat que no és pròpia de l’espècie humana. Ens hem investit d’una ètica i una moral. Hem creat una diversitat de religions. Tenim l’instint de la convivència.
I de sobte ens arriba la notícia. Uns infeliços que han hagut de refugiar-se fugint d’una guerra no han estat escollits, simplement, vergonyosament, perquè no eren de la raça dels qui podien salvar-los. Molt oportunament, Dumall, periodista, ens recorda el temps de les croades cristianes...
En castellà, hi va haver un temps en què d’algú que presumia de valent se’n deia un matamoros.
