La fi de la Cinquena República

Cap dels dos partits que han governat França durant 60 anys, des que el general De Gaulle va fundar la Cinquena República, serà a la segona volta de les presidencials. L’eliminació del candidat de la dreta, François Fillon, i de l’aspirant socialista, Benoît Hamon, classificat en un humiliant cinquè lloc, significa el final de la Cinquena República. Es refundarà o no la Sisena, com proposava Jean-Luc Mélenchon, però pel que fa al cas és el mateix. El que compta és que Emmanuel Macron, un candidat sense partit, i Marine Le Pen, la representant del Front Nacional, es disputaran el 7 de maig la presidència de França. La principal lliçó d’aquesta primera volta és l’anunci d’una recomposició del paisatge polític francès com no havia passat des del 1958. Per confirmar el gir, Macron s’haurà de convertir en el nou president, però el seu principal problema el tindrà en les eleccions legislatives del mes de juny.

Encara que el seu moviment En Marche! reuneixi 200.000 afiliats, guanyar les legislatives necessita un verdader partit al darrere, amb estructura, organització i candidats lligats al territori, cosa que Macron no té de moment. Molts diputats socialistes passaran a les seves files, que comptaran també amb el reforç del Modem, el partit centrista de Bayrou, però Macron haurà de treballar dur per comptar amb una majoria de govern. En el seu discurs d’ahir a la nit ja va anunciar que la seva prioritat és ampliar la base electoral. El seu gran avantatge, si el dia 7 es converteix en president, és que els francesos confirmaran per lògica electoral la seva victòria en les legislatives.

Notícies relacionades

Hamon certifica l'enfonsament dels socialistes francesos

Twitter era una cerveseria de Múnic

La victòria de Macron davant de Le Pen es dona per segura, tot i que no serà ni de bon tros la passejada que va fer Jacques Chirac quan el 2002 es va enfrontar a Jean-Marie Le Pen. Ara la contesa estarà més igualada. Els primers sondejos li atorguen un avantatge de 24 punts (62% per a Macron contra un 38% de Le Pen). Nombroses personalitats de la dreta i del Partit Socialista ja van demanar ahir a la nit el vot per a Macron, inclosos Fillon i Hamon. Fillon va avançar que el votarà, però persisteix el dubte de si una part important dels votants del candidat dels Republicans seguiran el seu líder o s’inclinaran per donar el vot a Le Pen, i el mateix es pot dir del 5% que ha obtingut el sobiranista de dretes Nicolas Dupont-Aignan.

L’estratègia de Le Pen

Marine Le Pen plantejarà la segona volta com un combat entre globalització i proteccionisme, entre la defensa «del poble francès» i el neoliberalisme de l’«hereu d’Hollande». Però és probable que els votants d’esquerres crítics amb la globalització, els que van recolzar ahir Mélenchon, prefereixin abans Macron que Le Pen, malgrat que el candidat de La França Insubmisa no va tenir el valor de pronunciar-se. La desdiabolització de l’FN portada a terme per Le Pen encara no arriba a alguns fonaments ideològics del partit d’extrema dreta, que haurien de ser inassumibles per a la majoria dels votants d’esquerres.