Cap a una nova ciutat

La ciutat és resultat de la història. Neix amb la revolució agrícola de fa uns 10.000 anys, es desenvolupa amb les dues revolucions industrials, la del segle XIX i la del XX i actualment es troba en ple procés de transformació. En aquest article presentarem les principals tendències de canvi del model de ciutat del segle XXI.

La ciutat actual és resultat del sistema productiu que va sorgir de la segona revolució industrial del segle XX. Una economia basada en la fàbrica i en les tecnologies del procés industrial, amb un model de mobilitat en què predomina el vehicle automòbil; un sistema energètic basat en l’electricitat i en els derivats del petroli, juntament amb altres factors, determinen un urbanisme que porta a una ciutat dispersa en el territori, a l’especialització d’usos urbanístics i al desenvolupament dels polígons industrials situats a les metròpolis urbanes.

CANVI DEL SISTEMA PRODUCTIU

Però actualment ens trobem en ple procés de canvi del sistema productiu, cap a un nou model en el qual la fàbrica industrial tradicional es transforma en un element d’una cadena de valor global. En aquest sistema, la innovació és el factor clau de la competitivitat, resultat del coneixement i de la creativitat, del talent de les persones; i aquestes persones i el conjunt dels ciutadans necessiten viure en una ciutat diferent, en un nou model de ciutat.

Ens trobem, doncs, en un moment de transició en el qual s’està conformant un nou nucli innovador, format per activitats relacionades amb la producció avançada, la robòtica, les tecnologies de la informació, les ciències de la vida, les tecnologies mèdiques, els nous materials, les energies renovables, la nanotecnologia, la fotònica, etcètera. Es tracta de les tecnologies que formen part del nou nucli tecnològic que determina noves activitats econòmiques. Aquest nou nucli tecnològic requereix, per al seu ple desenvolupament, un nou model de ciutat.

UNA VISIÓ INTEGRAL

Cal tenir una nova visió del fenomen urbà que resulta de la integració conceptual de continent i de contingut; el sistema productiu, la nova realitat econòmica, no poden anar per una banda i l’urbanisme per l’altra. El nou urbanisme ha de ser el resultat de la integració de disciplines com la innovació, la tecnologia, el nou model energètic, les polítiques educatives i socials i les polítiques econòmiques i industrials. No podem planificar el territori sense una visió integral de les noves tendències que estan determinant la nova ciutat del segle XXI.

L’existència a Catalunya de sòl industrial en polígons en procés de progressiu abandonament, podria representar una bona oportunitat per transformar part d’aquest sòl en la nova ciutat on la innovació, la tecnologia i el coneixement tinguin un paper fonamental. Amb una part de l’actual sòl industrial, podríem transformar un greu problema –el d’uns polígons industrials en procés de degradació– en una bona oportunitat: transformar aquest sòl industrial i els seus barris propers en la nova ciutat. 

Per poder projectar la transformació cap a la nova ciutat, un dels models a tenir en compte, podria ser el que avui representa el districte 22@ de Barcelona, considerant alguns dels seus factors clau per a projectes de nova centralitat innovadora. Aquest model va consistir bàsicament en la integració del planejament urbanístic, amb una estratègia de desenvolupament econòmic centrat en sectors i activitats d’un alt valor afegit. Els resultats positius son avui a la vista de tots, tant en termes econòmics com socials pel conjunt de la ciutat de Barcelona.

IMPREGNAR EL CONJUNT DE BARCELONA

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però el districte 22 @ va ser dissenyat i implantat entre finals dels anys 90 i finals de la primera dècada del 2000, ara fa uns 10 anys. Penso que actualment es donen les condicions per incorporar al model 22 @ tant la transformació social de barris propers al sòl industrial actual, com la incorporació de determinades tecnologies al servei dels ciutadans. Sobretot els serveis associats a les TIC (tecnologies de la informació) i la transició a un nou model energètic.

Es tractaria de transformar sòl industrial urbà en la nova ciutat del segle XXI, creant un ecosistema innovador, en el qual no només se situarien els nous espais d’activitat econòmica sinó que seria l’espai que impregnaria progressivament el conjunt de la nova ciutat. Una ciutat compacta, sostenible i inclusiva pròpia de les necessitats de la societat del segle XXI.