EDITORIAL

Macron es vesteix de gran favorit

Els partits derrotats li hauran de donar suport a la segona volta per fer pinya davant la imprevisible Le Pen

1
Es llegeix en minuts
jjubierre38164240 macron170423224543

jjubierre38164240 macron170423224543 / Thibault Camus

El liberal Emmanuel Macron es va convertir ahir a la nit en el candidat que ha de barrar el pas a la ultradretana Marine Le Pen en la seva pretensió d’arribar al palau de l’Elisi, cosa que d’altra banda van vaticinar totes les enquestes. Més enllà d’aquest resultat esperat, la primera volta de les eleccions presidencials a França han significat l’enfonsament del sistema de partits característic de la Cinquena República des dels dies del general Charles de Gaulle: l’univers conservador, representat per François Fillon, candidat dels Republicans, i la socialdemocràcia, representada per Benoît Hamon, aspirant del PS.

Així, en un país sumit en un clima depressiu alimentat pels efectes de la crisi econòmica i el desafiament gihadista, no ha d’estranyar que Macron, el favorit per guanyar a la segona volta, segons totes les enquestes, no tingui partit –En Marxa és poc més que una eina en rodatge– i defensi un programa en què l’ambigüitat és la norma. Però per als partits escombrats a les urnes, no hi ha alternativa: o aporten els seus vots a Macron o arrisquen un canvi de conseqüències imprevisibles en la persona de Le Pen.

Notícies relacionades

França ja va viure aquesta experiència el 2002, quan Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional, va disputar la presidència a Jacques Chirac, candidat conservador. La diferència respecte a ara és que, fa 15 anys, l’esquerra va anar a votar Chirac amb una pinça al nas gairebé sense dissidències, però aquesta vegada resulta imprevisible quina pot ser la reacció de l’electorat insubmís, que s’ha decantat per Jean-Luc Mélenchon. Hi ha també dubtes sobre el comportament dels votants de François Fillon, un candidat conservador desacreditat per presumptes casos de corrupció, però on es multipliquen les incògnites és al posar el focus damunt de l’electorat d’una nova esquerra bastant imprevisible.

De manera que davant dels que es pregunten on té el Front Nacional la seva reserva de vots hi ha aquells que es pregunten just el mateix referit a Macron. I davant la temptació de molts votants de Mélenchon de recórrer al vot en blanc, és inevitable que segueixi oberta la gran incògnita: ¿li queda a Marine Le Pen alguna possibilitat d’arribar a la presidència i debilitar encara més la Unió Europea?