Un nou dia del llibre

El meu consell per a aquest dimarts és que vagin a comprar un llibre. Sí, ja ho sé que diumenge va ser Sant Jordi, el dia del tumult, les roses cares, els llibres amb descompte, els enamorats de manual o de camuflatge, la marabunta i la gran festa del civisme… Però permetin-me que hi insisteixi: el meu consell per avui és que vagin a comprar un llibre… amb ganes de llegir-lo.

    Un dels millors eslògans per al nostre Sant Jordi comercial el va fer el Gran Wyoming: «La compra del llibre no exigeix la seva lectura». I així cada 23 d’abril passa el que passa. Llistes dels més venuts, cares d’escriptors mediàtics i massa llibres amuntegats a les cases que a penes seran fullejats. 

    Però així és el món i l’èxit costa molt discutir-lo. Per això els llanço aquest consell: surtin a comprar un llibre avui. Lluny dels rànquings. Un que no sigui ni recent, si volen. Però comprin un llibre per llegir-lo amb devoció. Escoltin abans el seu llibreter de capçalera, si és que en tenen. O un amic que no vingui amb la frase de «diuen que pot estar bé», sinó amb la d’«és el millor que he llegit en molt de temps» o «m’ha canviat la vida». Si creuen que pot ser útil el meu consell, aquí van alguns dels autors que em guanyen el cor any rere any. Curiosament, alguns també transiten per aquestes pàgines.

    La primera és una veïna de contraportada a qui espero cada setmana per veure què descobreix en les escletxes de la quotidianitat. Quines esperances, quins sentiments, quines màcules l’acompanyen cada dijous en el seu viatge per la vida. El llibre és de fa dos anys i ja se’n va parlar molt llavors: També això passarà (Amsterdam). Em segueixen fascinant les seves intuïcions, les seves intencions, els seus petits paradisos de felicitat construïts en llocs mentals o físics, teixits entre dos o en la soledat de l’anhel. Com crea i preserva els seus tresors, com els segueix estimant encara que alguns dels vaixells que els albergaven hagin patit algun naufragi. M’admira com combina el vitalisme radical amb saber apreciar els decimals i les gammes de grisos. Amb Milena Busquets passaran una bona estona. T’intueixo mestressa de la teva vida, Milena… tan sols sobrepassada (a vegades) per la vida mateixa. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    Hi ha un altre veí d’aquest diari que em fascina. No ve cada setmana, i quan ho fa s’instal·la al principal més que no pas en aquest pati del darrere. Es diu Jorge Wagensberg i tinc l’honor de tractar-lo com a amic. Comprin qualsevol dels seus llibres d’aforismes i disfrutin amb cadascun dels seus enginys. I si prefereixen l’assaig clàssic, busquin el seu Teoria de la creativitat que ha editat Tusquets.

    En una Setmana Santa vaig encadenar la lectura de Wagensberg amb Enrique Vila-Matas i el seu Kassel no invita a la lógica. Les reflexions de l’un i l’altre sobre l’art, entendre el món i posar-li humor a la cosa no haurien pogut ser més agradables. A Vila-Matas el recomano sempre i aquest any amb Mac y su contratiempo, de Seix Barral, aconsegueix el triple salt mortal.