L''Excels'

En les pel·lícules o les sèries de televisió que toquen el món de la política, hi ha dues maneres d’afrontar el relat. La primera consisteix a analitzar el que ha succeït (recentment o no) i aplicar una lectura intel·ligent (parlo de creacions que valen la pena) a la història coneguda, tant si parlem de l’assassinat de Kennedy, de la caiguda de Nixon, de la dictadura dels coronels grecs, de la Itàlia feixista o de la guerra civil. La segona es fonamenta en una ficció que és deliberada i que alhora pot ser versemblant o no. Si no ho és, parlem de sèries com 'Scandal', per exemple, on les teories de la conspiració arriben al deliri. Si la producció és versemblant, és a dir, si som capaços de creure’ns el relat amb la mateixa intensitat amb la qual afrontem les històries que estan «basades en fets reals», aleshores entra en joc l’afany identificador, la idea de pensar que aquella ficció que mirem té punts de contacte –rostres, accions i partits polítics– amb el món de debò. 

Això passa a la nova temporada de 'Nit i dia', la sèrie de TV-3 que va ser criminal i que ara també és política. El fet que el corrupte més corrupte l’interpreti Ramon Fontserè, que va ser l’Excels Jordi Pujol en aquell memorable 'Ubú President' d’Els Joglars, és una interessant picada d’ullet que promet emocions fortes. Parlem de corrupció, de Catalunya, de Sanitat, de dirigents cínics, de xantatges. Qualsevol semblança amb la realitat és pura premeditació.