ANÀLISI
Un impost turístic de consens
En un escenari polític com el que viu Catalunya, sembla gairebé impensable imaginar una proposta en què tots els grups coincideixin. La nova llei sobre l’impost d’estades turístiques (la mal anomenada taxa turística) ha aconseguit la quadratura del cercle i ha vist la llum amb l’aprovació del conjunt de la cambra. Aquest controvertit impost va néixer el 2012 amb la intenció de consolidar la política turística catalana a partir de l’aportació directa dels mateixos turistes. El 2015, el sector va recaptar més de 40 milions d’euros, una quantitat considerable en el context de contenció de despesa que encara viu l’Administració.
Cinc anys després, s’ha aprovat la primera gran reforma de la llei. La modificació incorpora els habitatges d’ús turístic (HUT), que s’han consolidat com un element estructural de l’oferta turística del país, així com les estades curtes dels creuers. Amplia també el percentatge de l’impost que es queda al municipi que el recapta. La legítima reivindicació local genera, no obstant, una excessiva atomització de les iniciatives, que serien molt més potents si s’agrupessin en uns quants projectes amb capacitat transformadora. ¿S’imaginen dedicar el 10% de l’impost a finançar els dos projectes d’innovació turística més disruptius d’una convocatòria pública?
Això sí, la llei permet finalment que els ens locals puguin dedicar la recaptació a altres iniciatives que no siguin només les promocionals, com exigia la llei anterior. L’impost es podrà invertir en la millora dels productes turístics, la sostenibilitat turística, la creació d’infraestructures i serveis o, fins i tot, els sistemes de control i inspecció.
La nova llei és un símptoma més del procés de transformació turística, que es caracteritza per la consolidació de nous models de relació entre destins i turistes, per la creixent importància de l’oferta que intenta (o a vegades simplement aparenta) oferir una vinculació més estreta dels turistes amb la vida local i una demanda per part de la població local de sistemes de control i límits que minimitzin els impactes negatius del turisme. Fa només unes setmanes, l’ens turístic de Copenhaguen presentava el seu nou pla estratègic amb un títol molt provocador: El final del turisme, encara que després afegia tal com el coneixem. Algunes de les claus del nou turisme estan molt ben recollides en el pla de la ciutat danesa i expliquen, almenys parcialment, l’adaptació de la llei catalana.
Notícies relacionades
Al final, el debat planteja també la necessitat d’integrar les externalitats negatives de les activitats econòmiques, de manera que l’impost turístic (gestionat amb intel·ligència) és una eina per corregir alguns dels problemes que pot generar el turisme en determinades zones del país. És simptomàtic que aquest mateix dia el Parlament aprovés un altre impost sobre les begudes ensucrades, que té com a objectiu integrar les externalitats negatives en la mateixa indústria.
