Nit de prodigis al Camp Nou

El futbol té de vegades les seves maneres de posar a fer gimnàstica les expectatives d’un partit. Ahir van passar coses molt inusuals al Camp Nou. Una nit de miracles. Es va veure el lànguid André Gomes marcar dos gols i fins i tot –extraordinari– esbossar un somriure feliç; es va veure l’escassament productiu Paco Alcácer fabricar dos gols més i tornar-se a sentir un golejador prolífic; i fins i tot es va produir el prodigi que Javier Mascherano perforés la meta contrària. De penal, això sí, que fins i tot les fades tenen les seves limitacions. 

Un pal a un remat de cap li havia impedit una estona abans un gol de jugada, que hauria manllevat el gust de la indulgència a l’estrena. En qualsevol cas, una anècdota molt celebrada al vestidor. Nova prova de la seva ascendència en el grup. I carpeta tancada, si és que personalment necessitava tancar-la. Ho va fer de la forma com s’ha guanyat la vida amb la samarreta blaugrana: amb vehemència, sense floritures, rebentant la pilota des del punt de la pena màxima. Una recompensa llargament ajornada.  

No és un miracle, en canvi, que Messi es despengés amb dos gols suplementaris a l’opulència dels 500. Al contrari. Messi converteix el que és extraordinari en ordinari des de fa molts anys. Un dia es posarà a levitar sobre la gespa i els espectadors simplement aplaudiran i s’ho prendran com una mostra més del seu talent infinit. 

Ahir va fer que molts aficionats pensessin a posar una samarreta en una bossa per saludar-lo com ell va saludar la grada del Bernabéu amb l’explosiu 2-3 de diumenge passat. Qui sap si som davant un nou ritual de rendició al millor de la història.

Sense màgia a Riazor

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La nit dels prodigis no va arribar a l’Osasuna, apallissat com no podia ser d’una altra manera. No hi va haver les manilles i la pistola amb què havia sospirat el seu entrenador. Hi ha ocasions en què fins i tot amb aquest grup de suplents que va alinear Luis Enrique i que tan poc ha convençut aquest curs ja n’hi ha prou.

I tampoc hi va haver màgia per al Deportivo, destrossat pels vigorosos suplents de Zidane a Riazor. La pressió de la golejada blaugrana no va tenir efecte. S’haurà d’esperar a una altra jornada per topar amb l’anhelada ensopegada blanca. Cada cop queden menys oportunitats. Però tampoc s’hauria de considerar un miracle. La irregularitat, sobretot de joc, va amb tots dos.