'Balena blava', macabra incitació al suïcidi

La inclinació al suïcidi per part d’una jove catalana de 15 anys que participava en un macabre joc anomenat Balena blava torna a posar al damunt de la taula de forma brutal la dramàtica dualitat de les xarxes socials i internet, que, si bé faciliten la vida als ciutadans, també poden induir a treure-se-la si es tracta d’adolescents psicològicament vulnerables, com és aquest cas. El de Balena blava no és un assumpte anecdòtic, perquè els seus promotors proposen 50 reptes de dificultat creixent que culminen amb una invitació al suïcidi, pas irreversible que ja han fet  almenys vuit joves al món. Les ments pertorbades –i amb algun interès econòmic– que han posat en circulació aquesta vesànica estratègia troben el terreny adobat en menors en crisi, amb problemes en l’entorn familiar i incertes perspectives de futur, un perfil que no és quantitativament irrellevant en les complexes societats d’avui.

La resposta a aquest perill s’ha de plantejar en tres fronts. El primer és conscienciar els adolescents que els riscos d’internet no són insignificants ni menors que els de la vida real. El segon correspon als pares i l’escola, que han d’extremar la tasca pedagògica i de control de l’activitat dels seus fills-alumnes, fins i tot sent conscients que una fiscalització absoluta és difícil. I el tercer és el dels proveïdors de serveis d’internet, que haurien de fer més passos perquè el que passa pels seus servidors no sigui una amenaça per a la vida de ningú.