Matar-lo o utilitzar-lo

Amb els reportatges sobre els 100 dies de Donald Trump es torna a veure que la premsa ianqui no sap si està lidiant amb un boig o amb un pallasso. És a dir: si l’han de matar o utilitzar. La premsa mira de protegir el sistema que Trump diu que vol atacar, però és un sistema en ruïnes. Mentrestant, Trump és un incompetent. El sistemàtic desballestament de l’entramat de les elits liberals que va prometre és de tot menys sistemàtic i ja es comença a constatar que tampoc no és desballestament. Sembla que l'única opció que tingui sigui muntar un sidral o fer un pet com un aglà –a banda d'adaptar-se–.

Sí: ha aconseguit que s’aprovi la nominació d’un jutge del Tribunal Suprem, abandonar el tractat de lliure comerç del Pacífic, desfer regulacions mediambientals de l’era Obama, signar un munt de lleis i decrets, i llançar un atac contra Síria, contravenint la política establerta i la filosofia de la seva campanya. 

Però no: de les deu grans reformes legislatives que va prometre aprovar durant els primers 100 dies, no n’ha aprovat cap. Els tribunals li han frenat la suspensió temporal d’entrada d’immigrants de set països musulmans. No ha obtingut finançament per construir un nou mur a la frontera amb Mèxic. La llei per substituir la reforma sanitària d’Obama no ha trobat prou suport al Congrés, malgrat la majoria republicana. Fins i tot els llibertaris veuen la seva proposta de rebaixa radical d’impostos com una frivolitat. 

INCONSTANT I OBSESSIONAT

Trump ha confirmat ser un home inconstant, obsessionat per la batalla televisiva, disposat a canviar d’opinió i política impulsivament. Però també com un home que entra a totes les batalles com si fos el més fort, i en surt, malferit i coix, com si tot fos un joc. La força de les institucions americanes el domestica i alhora ell en regira tots els límits.

En el debat sobre si la inèrcia de l’Estat l’acabarà domesticant o si destruirà el fràgil equilibri de la nostra civilització hi ressona la vella dicotimia sobre els líders díscols: es debaten entre matar-lo o dir que és dels seus.

Aquest escenari empeny totes les parts a apujar l’aposta i la distància entre les ficcions i les coses que passen s’eixampla. Ara diu que vol renegociar el NAFTA, en lloc de derogar-lo, i cinc minuts després, comença una carrera d’amenaces nuclears amb Corea del Nord. El seu art de la negociació comença a semblar el somriure dibuixat del Joker de Batman.

LES ALTERNATIVES

Notícies relacionades

Fora de la bombolla, Trump no ha perdut l'atractiu

Twitter era una cerveseria de Múnic

Davant la confusió, la crítica acaba sempre en la moral. Però tot allò que se li pot retreure a Trump, des de la mentida fins a l’adaptació a l’statu quo, cada cop és més difícil no dir-ho d’Obama, com es veu fins i tot en les fotos nostàlgiques que els partidaris de l’expresident pengen a Instagram per revindicar-lo, ara que se n’ha esgotat l’efecte hipnòtic.

De moment, Trump serveix per assenyalar la crisi de l’ordre liberal, però 100 dies són massa pocs per veure si en serà només un epígon decadent perquè el sistema resistirà una mica més, o si del seu sentit del perill, en naixerà un desastre. Que aquestes siguin les alternatives, com a França, és també culpa dels qui no sabem pensar alguna cosa millor.