El pardal de la Barceloneta

Nova temporada d'El foraster (TV-3). Quim Masferrer segueix assaborint l'èxit. La seva combinació de teiatru i reportatge verité funciona. Embolcallat en una espècie de catalanitat agropecuària i rupestre (postura idònia per a l'actual TV-3), viatja pel país explicant-ho amb mirada de poble. Pretén sorprendre'ns. Moltes vegades ho aconsegueix totalment. Ha començat aquesta nova etapa a la Barceloneta. Mereix que destaquem el moment en què s'ha introduït al domicili del Josep, un solter de 80 anys que viu en unquart de casa en companyia de 26 ocellets solts. Deia: «Em fan companyia. Com que no parlen, no em fan preguntes i em sento molt a gust. Només canten». ¡Ah! És una metàfora estupenda. Estirant aquest fil en podria sortir una colossal novel·la. No obstant, aquesta humil felicitat ornitològica que ha aconseguit el Josep està en risc que l'hi destrossin. Va explicar que el volen desnonar del seu modestíssim quart de casa, lloc on va néixer ell, i també la seva mare, i fins i tot un dels seus avis. Volen esborrar la memòria de tres generacions. Els promotors de la martingala turística estan a l'aguait. Fan batudes depredadores. No volen deixar ni un pardal solt. ElJosep es va mirar Quim Masferrer i li va fer una pregunta: «¿Què és més, la llei o la vida? Jo l'hi diré: avui dia, la llei. La vida, no». Agraeixo a Masferrer la sensibilitat d'aquesta pinzellada. Això no és teiatru, això és autèntica verité.

EL REI EMÈRIT, ESQUIVAT EN EL 'NO-DO'.- Dimarts passat, el rei bis Joan Carles I va ser homenatjat pel rei de l'Aràbia Saudita en un dels seus palaus de Riad. Diuen les cròniques que va resultar un esdeveniment fabulós. A casa esperàvem, amb fruïció, el reflex d'aquest gran succés en el NO-DO de la monarquia, o sigui, Audiencia abierta (TVE-1). No han dit ni piu. Home, és una pena. L'activitat viatgera de Joan Carles, des que està en condició d'emèrit, sembla que és portentosa. Aguanta la mar de bé, de festa en festa. A Riad devia ser fantàstic. A més a més, en aquesta ocasió hi havia un plus afegit de notable interès: veure si entre els convidats hi havia Corinna. No només per ser, o haver sigut, l'entranyable amiga; també per les seves valuoses tasques de comissionisme, de gestió i de suport en regis negocis hispano-saudites d'alta volada. El NO-DO hauria d'inaugurar una secció fixa que reflectís els viatges de l'emèrit. Són d'interès públic. Li continuem pagant un sou.