Sense relat

L’acumulació i reiteració de casos que vinculen el Partit Popular amb la corrupció, lluny d’arribar al punt de saturació, segueix desbordant qualsevol previsió. L’operació Lezo ha desencadenat una infinitat de ramificacions, demostrant a més a més el coneixement previ i còmplice de molts dels dirigents del PP que ocupen càrrecs institucionals significatius. Les maniobres per desactivar les investigacions judicials de la Fiscalia Anticorrupció no han aconseguit els seus pro­pòsits i més aviat han enfangat ­encara més el terreny de joc que comparteixen política i esfera ju­dicial.

    

Els populars s’estan quedant sense els seus arguments centrals en el relat que havien anat construint en tots aquests anys de degoteig incessant de casos de corrupció. «Són casos que afecten persones individuals que s’aprofiten de les seves posicions polítiques, res a veure amb el PP»; o bé «és un exemple més dels defectes atribuïbles a qualsevol persona, contra la qual cosa no es pot lluitar»; o el més risible, «el PP és el partit que més intensament lluita contra la corrupció». Les vacil·lacions i contradiccions dels últims dies del seu dirigent més cínic, Rafael Hernando, mostren que l’estoïcisme rajonià o la barra plana i simple comencen a no fer efecte.

Notícies relacionades

La creu de Sant Andreu

L’error convergent

    

Tot plegat està deixant sense espai així mateix Ciutadans i el PSOE, culpables directes de la continuïtat d’aquest rosari de govern i corrupció del PP. La presentació de la moció de censura per part de Podem i les confluències pot sonar a oportunista, però no pot negar-se que l’oportunitat que cadadascú hagi d’assumir les seves responsabilitats existeix. Al PP ja no li queda ni la possibilitat de canviar de nom com va fer CDC. Se li esgota el relat al PP i també als que van defensar el seu suport directe o indirecte basant-se en la governabilitat. Esperanza Aguirre assenyalava Rajoy en el comunicat de la seva renúncia. Si el president no reacciona i el Parlament no activa la majoria alternativa existent, el deteriorament institucional pot no tenir límit.