La Sílvia, la 'votació a la bola', i l'abat

Malgrat que l'abadia de Montserrat no té mar, ni té cap riu a prop, Sílvia Cóppulo ha pujat al monestir a pescar (Fora de sèrie, TV-3). I amb gran habilitat, li ha tirat la canya, amb cuquet i ham, a Josep Maria Soler, l'abat. ¡Ahh! La Sílvia és una estimada companya molt espavilada. Té una llestesa notable. Anava passejant pel claustre, en devot i virtuós recolliment, i li anava preguntant a l'abat quina era la seva postura davant el referèndum, com es podria aconseguir que el Govern d'Espanya permeti aquestes ganes de votar... I en un moment donat li va fer una reflexió meditable: recordant-li que Adolfo Suárez, durant la Transició, va trucar a dom Cassià Maria Just, anterior abat, per demanar-li la seva opinió sobre Catalunya, i donat que ara Mariano Rajoy ni truca ni res, la Sílvia li va suggerir a l'abat Soler que prengués la iniciativa i es transformés en mediador per desencallar la barca del referèndum, tan aturada. ¡Ah! És una idea de salvament molt cristiana, i la mar d'aprofitable. La resposta va ser: «No forma part de la missió de l'abat de Montserrat entrar en contextos polítics. Estic disposat a fer de pont, si se'm demana que ho faci. Però declarar-se a favor d'una opció o una altra torna a ser una opció política. L'única opció defensable des de la doctrina social és que la gent s'expressi». ¡Ah! Aquesta manera de navegar de l'abat és sàvia; és una apassionant barreja de cautela i bona voluntat. La Sílvia, per la seva part, tenaç i incansable, va seguir tirant la canya. I per fi va aconseguir pescar un exemplar que ja ha tingut gran ressò mediàtic. Va ser quan va preguntar: «Si Catalunya fos independent amb un referèndum acordat, o no, o amb una DUI, ¿el Vaticà la reconeixeria com a Estat?». I l'abat va contestar: «El Vaticà normalment reconeix els estats que es creen. Jo crec que la reconeixeria». Va ser un instant colossal. Els bonics ulls de la Sílvia es van il·luminar.

Hi va haver un altre moment que a mi em va semblar deliciós, si ho entenem com a metàfora. Va ser quan l'abat va ensenyar quin sistema usen a Montserrat per votar. Va treure una capseta amb boles de tres colors. La blanca. 'sí'. La negra, 'no'. I la de color xocolata, 'abstenció'. I va mostrar un artefacte molt enginyós, en forma d'embut, que permet als monjos votar amb tota tranquil·litat sense que ningú vegi el color de la bola que han ficat a la capsa. ¡Ahh! Aquesta 'votació a la bola' va deixar la meva admirada Sílvia Cóppulo extasiada. Ànim.