Llenguatge i biaix de gènere

El text del monòleg anava més o menys així: «Tooota la vida sentint parlar de l'evolució de l'home, l'evolució de l'home. ¡És clar! S'entén que les dones ja estàvem evolucionades, esperant pacientment, com sempre, que ells s'espavilessin d'una vegada». Qui ho diu és una monologuista de Big Van, el grup de brillants científics que de tant en tant surten del laboratori per divulgar la ciència a través de l'humor. Potser no ho sembla a primera vista, però la reflexió que conté el fragment és de calat. «L'evolució de l'home» és la frase que vam aprendre a l'escola, la que escrivíem als exàmens, la que conservem a la memòria per interpretar la nova informació que ens va arribant sobre la història i el desenvolupament dels homínids. 

Se'm dirà, i és raonable, que el substantiu 'home' funciona en aquestes frases genèriques amb el significat d'«ésser humà», de «persona».  La qüestió és que l'ús d''home' amb un valor extens de gènere humà produeix molt sovint frases ambigües en el sentit d'a qui es refereix exactament: ¿tothom, o només els mascles? 

LA IMATGE QUE RECORDEM

Agafem per exemple: «L'home va arribar a la Lluna el 1969». ¿Què interpreta vostè d'aquest ús d''home'? ¿La humanitat, perquè l'arribada a la Lluna va ser un triomf del desenvolupament científic del col·lectiu humà? ¿O més aviat entén el sexe masculí ja que, certament, va ser un mascle qui va posar per primera vegada el peu a la Lluna; i ho va fer acompanyat de dos més, i aquesta és precisament la imatge que tots recordem? Molts parlants veuen (inconscientment) un mascle sota la frase «L'home va arribar a la Lluna el 1969». I a més no s'equivoquen.

Per al següent exemple li proposo, lector o lectora, un experiment. Considerem l'afirmació: «El 2017 resulta evident que l'home ha aconseguit enviar missions espacials més enllà del que havia somiat mai». Bé. Ara, tanqui els ulls, i intenti visualitzar una imatge per a aquesta frase.

Analitzem l'oració. Advertim que ara darrere el concepte de «missions espacials fins al 2017» els fets inclouen les no tan escasses dones astronautes i cosmonautes que s'han sumat a l'aventura espacial des dels anys 70 del segle XX. Per tant, parlant amb propietat, aquesta frase només s'hauria d'entendre com una afirmació genèrica: la humanitat (homes i dones) ha aconseguit el que allà s'indica. La pregunta que es planteja és: ¿Quants de nosaltres hem visualitzat una imatge de la frase que incloïa una dona cosmonauta? Probablement molt pocs. L'ús del substantiu 'home' com a genèric, tot i que correcte des del punt de vista del diccionari, per descomptat no ajuda a visualitzar dones que estan desenvolupant les esmentades accions. 

S'observen amb freqüència algunes incoherències interessants des d'aquest punt de vista: d'una utilització d'home com a persona, l'autor llisca inadvertidament en la mateixa frase cap a estrictament un home mascle. Vegem un cas que podria procedir, per exemple, d'un tractat actual d'autoajuda sobre com aconseguir l'harmonia individual (tant d'homes com de dones, és de suposar): «L'home que vol aconseguir la pau interior (aquí home equival a persona) ha de començar per buscar-la en el seu entorn més immediat. Per això farà bé de buscar una companya que l'entengui». D'acord. En la segona oració l'autor ha deixat clar que, en realitat, estava pensant en un mascle (o bé, menys probablement, en una dona homoeròtica). 

DISCURSOS EN APARENÇA UNIVERSALS

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És difícil prendre consciència que tot un col·lectiu no forma part d'una referència pretesament general quan un pertany al grup que sí hi està inclòs. Necessitem la bona voluntat dels nostres homes mascles perquè adverteixin quantes vegades les seves companyes, filles, mares, amigues, ens sentim excloses de discursos en aparença universals.

¿Estic proposant que s'hagi de desdoblar en cada cas com els citats 'l'home i la dona'? No. El que intento suggerir és que tots siguem conscients del nostre biaix de gènere a l'escriure sobre ciència, economia, cultura i art, esport i oci. Persona, ésser humà o humanitat són substantius en què resulta més fàcil que una de les nostres filles, de les nostres nenes o joves se senti inclosa i representada. I sobretot ho és si en la il·lustració, foto o exemple que s'inclou en el discurs apareix alguna dona. Però aquesta proposta serà un altre article.