La lluita sense quarter del PP contra la corrupció

Això diu el mantra del PP: es presenta com a abanderat contra la corrupció. Ben poca cosa a veure amb la realitat. Algunes dades. El PP copa i governa tots els organismes de control, directes i indirectes, contra la corrupció: Tribunal de Comptes, Intervenció General de l’Estat, Agència Tributària, Comissió Nacional dels Mercats i la Competència… i Fiscalia General de l’Estat i Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El seu inventari d’actuacions anticorruptives cap a la punta d’una agulla.

    

Queda la justícia, que és un poder difús, en mans de cada un dels gairebé 5.000 jutges i magistrats. Doncs bé: la mitjana de jutges per 100.000 habitants és la meitat de la mitjana europea; des del 2011 no s’ha creat ni un sol òrgan judicial nou; les places de jutges en actiu han disminuït perquè no s’han cobert en diversos exercicis ni tan sols les vacants. La raó, elemental: ja que no podem controlar els jutges, no els donem instruments perquè ens controlin.

Anem del que és macro al que és micro. Prenguem a l’atzar un cas, 'Gürtel', per exemple. L’únic condemnat en ferm per aquest cas és el primer jutge d’instrucció, ja fa cinc anys. Per cobrir la seva baixa es va decidir, també de facto, que ho fos un jutge en comissió de serveis. Així el jutge Ruz, al qual algun cervell gris de les operacions processals de l’època considerava jutge amic, es feia càrrec, entre altres casos, del 'Gürtel'. Però aquesta comissió temporal és renovada pel CGPJ cada sis mesos. Com es recordarà, cada semestre l’hora de renovar era la de l’escàndol: pressions per tot arreu i opinadors de tota mena disparaven sobre el que ja era clar que no era jutge amic.

  

 També es recordarà que Hisenda es va negar a elaborar un dictamen que el magistrat li va requerir. Finalment es va emetre, perquè el jutge instructor va comminar penalment –un fet insòlit– ¡la directora de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau! Fet i fet, gairebé acabada ja la instrucció, el jutge Ruz, sens dubte fart, se’n va tornar al seu jutjat de Móstoles.

    

Per l’assignació interna de l’Audiència Nacional, els casos del Jutjat Central d’Instrucció número 5 van a la seva Secció Segona. Aquesta sala estava –i està– presidida per Concepción Espejel –Concha per a Cospedal, ¿ho recorden?–. A diferència del que fan les altres sales de l’Audiència, la presidenta forma part de tots els tribunals de la seva secció. Una cosa que el temps no demostraria com una mostra d’amor per la feina. Per torn, va correspondre la ponència de l’actual primer judici pel 'Gürtel' a Enrique López, ben conegut per les seves vinculacions polítiques. En un tribunal de tres, l’aparença de dos no deixava gaires dubtes sobre les possibles inclinacions. Recusació a l’acte, que va ser admesa majori-

tàriament per la Sala Penal de l’Audiència, amb el suport de la Fiscalia Anticorrupció –eren altres temps.

    Ara, com a testimoni, s’ha cridat a declarar Mariano Rajoy, cosa que haurà de fer personalment i sotmetre’s a l’interrogatori de les parts. Al seu dia es va denegar condicionalment la seva declaració, a reserves del que anés deparant la vista del judici oral. I ha passat una cosa extravagant. La seva declaració s’ha convertit en causa d’Estat.

    

En efecte, el tribunal ho acorda per majoria, no per unanimitat. L’acte recorda la condicionalitat esmentada i en una mica més de dos folis resol el tema. En canvi, el magistrat dissident dicta un acte de 10 folis ¡per a l’admissió d’una prova! ¿Per què és extravagant? Perquè les admissions de prova, que garanteixen el dret de les parts a servir-se de tots els mitjans legítims per demostrar les seves pretensions, s’acorden i ja està. És la seva denegació la que, podent vulnerar aquest dret fonamental, s’ha de motivar.

El vot particular no té, doncs, força de convicció per denegar la declaració en qüestió. No només això, el testimoni no té cap dret fonamental que salvaguardar en el procés: el que té són les obligacions de comparèixer i de dir la veritat sota pena de fals testimoni (fins a tres anys de presó). No és necessari dir que els graduats per les facultats tertulianes hi han posat el coll i clamen per la injustícia que suposa que el president d’un partit declari en una causa en què, per exemple, els seus tresorers –ara només un en bones condicions mentals– estan encausats per delictes de corrupció i en què el mateix partit està acusat de ser -nepartícip a títol lucratiu.

Notícies relacionades

El fangar del PP

Twitter era una cerveseria de Múnic

    

El que antecedeix són pinzellades superficials que no desmenteixen el títol. Pinzellades, però fets objectius.