¿Pot guanyar Marine Le Pen?

El dilluns 22 d'abril del 2002, després de la classificació de Jean-Marie Le Pen per a la segona volta de les eleccions presidencials franceses, els estudiants parisencs van sortir al carrer al crit de 'À bas, à bas, le Front National, F comme fasciste, N comme Nazi'. Durant dies es van succeir les protestes, que es van concentrar a la plaça de la República, i les mobilitzacions van culminar el Primer de Maig, quan els sindicats francesos van convertir la celebració anual en una manifestació anti-Le Pen.

El resultat va ser que a la segona volta, celebrada el 5 de maig, Le Pen a penes va obtenir 700.000 vots més que en la primera, i Jacques Chirac, el president que optava a la reelecció després d'un fallit mandat en què va haver de cohabitar amb el primer ministre socialista Lionel Jospin, va obtenir més del 80% dels sufragis, 25,5 milions de vots, amb una participació vuit punts superior que en la primera volta. La França d'esquerres havia votat massivament per Chirac "tapant-se el nas". El Front Republicà per frenar el Front Nacional va funcionar a la perfecció.

DIVISIÓ SINDICAL

15 anys més tard la situació és ben diferent. Molt pocs estudiants van sortir al carrer el dilluns 24 d'abril, i els que ho van fer, van sortir al crit de "ni Le Pen ni Macron". Per la seva part, els sindicats francesos estan profundament dividits i no s'han manifestat conjuntament el Primer de Maig. L'únic sindicat que ha cridat a votar per Emmanuel Macron per evitar la victòria de Le Pen és la CFDT, el sindicat més pròxim als socialistes. La CGT ha apel·lat a "no votar Marine Le Pen" i promou implícitament el vot blanc o nul, en la línia de Jean-Luc Mélenchon, i Force Ouvrière (FO) no ha donat cap consigna de vot. És més, segons una enquesta de Harris Interactive anterior a la primera volta, el 24% dels simpatitzants de FO expressaven la seva intenció de votar Le Pen en la primera volta. Hi ha pocs dubtes que diumenge que ve seran molts més.

A la dreta tampoc hi ha unitat en relació amb el vot a la segona volta. El poderós moviment Manif pour tous, creat per oposar-se al matrimoni homosexual i que es va convertir en l'únic suport rellevant del candidat François Fillon més enllà del seu partit, s'ha posicionat clarament contra Macron. Els bisbes francesos s'han negat, en un polèmic comunicat, a prendre partit per a la segona volta -una actitud molt diferent de la que van tenir el 2002- i Christine Boutin, exministra de Nicolas Sarkozy i expresidenta del Partit Cristiano-Demòcrata, ha anunciat en una entrevista a 'Le Figaro' que votarà Le Pen com a vot útil 'contra Macron'. Boutin ha clarificat el seu objectiu: "Aixecar la inquietud, la por i l'oprobi que podria planar sobre els electors de dretes temptats pel vot a Le Pen".

Finalment, Nicolas Dupont-Aignan, que va obtenir gairebé un 5% dels vots en la primera volta, ha cridat a votar per Marine Le Pen, que l'ha correspost anunciant que si guanya el nomenarà primer ministre. Una maniobra destinada a captar el vot conservador gaullista.

Tal com estan les coses, una setmana després de la primera volta els suports a Marine Le Pen semblen més consistents del que podrien semblar. No només les enquestes li atorguen una intenció de vot lleugerament superior al 40%, és a dir, gairebé el doble del suport obtingut en la primera, sinó que els suports a Emmanuel Macron semblen haver tocat sostre.

PARTICIPACIÓ I VOT EN BLANC

La gran incògnita de la segona volta serà la participació i el vot en blanc. En la primera van votar 37 milions de francesos -un milió en blanc-, un 77% dels ciutadans inscrits en el cens electoral. D'aquests, un 20% -més de 7 milions- van decidir el seu vot en els últims dies, com sembla que tornarà a succeir ara. Segons les últimes enquestes, hi ha un 20% de francesos que encara no han decidit què votaran, si és que finalment exerceixen el seu dret al sufragi. Si el nombre de ciutadans que finalment decideixen votar per Macron o Le Pen no supera els 30-31 milions s'obriria un escenari d'incertesa.

Segons la majoria de sondejos, Macron pot comptar amb els més de 8,6 milions de votants que li van fer confiança en la primera volta, més dos terços dels votants de Benoît Hamon (1,6 milions), un 40% dels votants de Fillon i un 45% dels que van optar per Mélenchon, uns sis milions més. En total, 16 milions de vots que constituirien la seva base electoral.

Amb tot, un terç dels votants de Fillon -2,4 milions de francesos- afirmen tenir la intenció de votar per Marine Le Pen, i fins i tot un 20% dels votants de Mélénchon (1,5 milions més), especialment aquells que es declaren "ni d'esquerres ni de dretes". Si a ells hi afegim la majoria dels votants de Dupond-Aignan suposem que 1,5 milions- podríem considerar que Le Pen pot comptar amb una base 13 milions de votants per a la segona volta.

ELS INDECISOS

No obstant, el percentatge d'electors que van votar per Fillon disposats a votar per Le Pen podria estar creixent, a mesura que els indecisos van decidint el seu vot. Si Le Pen aconseguís el suport de la meitat dels votants de Fillon, a més dels més que possibles 700.000 votants dels dos candidats conservadors minoritaris, podria arribar als 15 milions de sufragis i s'acostaria perillosament a la base electoral amb què compta Emmanuel Macron.

Per un altre costat, la campanya de la segona volta està evidenciant les dificultats de Macron per dirigir-se a l'electorat d'esquerres. Si aquesta dinàmica provoqués que el nombre de votants de Mélenchon que optin pel candidat centrista es redueixi del 45% que indiquen les enquestes a només un terç, estaríem en un virtual empat entre els dos candidats que podria decidir-se per un marge molt estret.

Notícies relacionades

Le Pen culmina la seva integració en el sistema amb el debat electoral

Twitter era una cerveseria de Múnic

El principal repte de Macron no és només refermar la seva base electoral al centre sinó fer-la créixer per l'esquerra. L'estratègia excessivament conservadora del candidat centrista podria passar-li factura. Es respira un excés de confiança que podria donar lloc a sorpreses.

En canvi, Marine Le Pen ha passat a l'ofensiva amb tres objectius: aconseguir el suport majoritari de l'electorat conservador i catòlic, amb referències al gaullisme i als valors tradicionals; assolir el sufragi dels votants de Mélenchon menys ideologitzats; i evitar que l'electorat més esquerrà recolzi el candidat centrista, amb referències constants al "banquer Macron". Tres estratègies que li poden donar excel·lents resultats.