¿Qui polititza la justícia?

“Qui judicialitza la política?” es preguntaven en aquest mateix diari dos advocats signants del Manifest “Llibertat” el passat 25 d’abril, en un article on acusaven el col·lectiu Drets d’haver interposat la querella contra vuit magistrats del TC” de forma instrumental i sense més intencionalitat que la politico-mediàtica”.

Fem memòria. La reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional va ser aprovada en solitari per la majoria absoluta del PP pel tràmit d’urgència i en lectura única un mes abans d’acabar la legislatura, i va aconseguir que el TC deixés de ser únicament un Tribunal o àrbitre de lleis –que era com l’havia configurat la Constitució- per passar a tenir una àmplia capacitat executiva de les seves pròpies resolucions ja sigui a petició de les parts o bé d’ofici (des d’imposar multes de fins a 30.000 euros fins a suspendre funcions de polítics, jutges, empleats públics, etc). Aquesta reforma va fer saltar totes les alarmes jurídico-polítiques tant nacionals com internacionals, i és per això que des del col·lectiu de juristes Drets vam optar per interposar una querella davant del Tribunal Suprem.

Avalaven la nostra decisió tots els grups parlamentaris de l’oposició del Congrés de Diputats, que hi van votar en bloc en contra, també els tres magistrats que van dictar vots particulars contundents alertant que les dues sentències dictades pel TC desestimant els recursos del Govern Basc i Català van ser motivades “consideracions extra-jurídiques”, també s’hi va oposar la major part de la comunitat jurídica (catedràtics, constitucionalistes, exmagistrats, exlletrats del TC, advocats, etc) que van expressar públicament que la reforma alterava la divisió de poders i vulnerava les garanties de l’estat de dret, i fins i tot hi va haver reaccions internacionals com la del propi Consell d’Europa a través de la Comissió de Venècia.

Som molts els juristes que opinem que és extremadament greu que, en virtut de les seves noves competències, el TC pugui imposar d’ofici, sense que ningú ho demani, multes coercitives i reiterades a autoritats, empleats públics o particulars de 30.000 euros en 30.000 euros, suspendre les funcions del president del Govern, de les CCAA, dels Parlaments, alcaldes, o jutges, o ordenar al Govern que emprengui mesures per complir les seves resolucions, i tot sense cap tipus de procediment legalment previst, ni garantia ni control. Davant d’això ens preguntem: qui controla el controlador? Quin poder de l’Estat controlarà la capacitat coercitiva i executiva d’un TC atrinxerat darrere el seu poder?

Aquí rau l’origen de la querella interposada pel Col·lectiu Drets. Com a juristes compromesos en la defensa dels drets i llibertats dels ciutadans –pensin com pensin, parlin com parlin, i vinguin i d’on vinguin— ens hem vist amb l’obligació de donar una oportunitat al Tribunal Suprem perquè pugui expressar-se sobre aquesta qüestió, ja que el primer damnificat d’aquesta reforma del TC és tot el Poder Judicial al qual es pren la capacitat constitucionalment prevista de “jutjar i poder executar allò jutjat” que tenia de manera exclusiva a través dels Jutjats i Tribunals determinats a les lleis.

El poder legislatiu, emparat per la majoria absoluta del Partit Popular, ha optat conscientment per reformar la Constitució de manera encoberta i modificar aquesta “exclusivitat” del Poder Judicial, carregant-se la seva independència judicial i la divisió de poders, i ha preferit donar el poder omnipresent a un Tribunal Constitucional que, en realitat, no és un tribunal de justícia sinó un àrbitre de les lleis per tal que en els temes essencials i cabdals de l’Estat, dotze magistrats triats pels propis polítics pugin prendre qualsevol mesura executiva contra qualsevol de nosaltres.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Parlem clar: davant del pànic de perdre el poder, el Partit Popular va dur a terme una reforma que no és més que un nou esglaó en la politització de la justícia per si de cas la judicialització de la política no dóna els resultats esperats.

El Tribunal Suprem ja ha demanat fiança a Drets com a acusació popular, i estem disposats a arribar fins al final d’aquest procés. I si no té recorregut al Tribunal Suprem segur que el tindrà davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, on anirem en defensa dels drets i llibertats dels ciutadans, la democràcia i la justícia.