EL PROJECTE DEL GOVERN
El nou pla de vivenda: 'déjà vu'
No s'ha de tenir por d'ajudar només al lloguer, ja que se segueix mantenint a Espanya el desequilibri amb la tinença
/
El nou Pla Vivenda (2018-2021), presentat pel Govern, sembla centrar-se en les ajudes específiques per a menors de 35 anys, més grans de 65 i persones afectades per desnonaments, sempre que tinguin uns ingressos anuals inferiors a 22.365 euros (1.597 euros mensuals), és a dir, tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM).
Una de les millors notícies del pla segurament passarà desapercebuda: les ajudes a entitats públiques i empreses privades perquè construeixin vivendes destinades al lloguer per a persones grans. En realitat, aquestes ajudes haurien de servir per augmentar el parc de vivendes de lloguer social per a qualsevol col·lectiu amb dificultats, la verdadera assignatura pendent del mercat de la vivenda a Espanya. Per exemple, a Catalunya, només el 3,3% del parc total de lloguer és social, xifra molt llunyana als estàndards europeus (al voltant del 20%). Aquest aspecte, que s’aborda de puntetes i tangencialment, hauria de constituir la part central del pla.
Pel que fa a les ajudes, és evident que el pla té un marcat caràcter social. S’ajuda al pagament del lloguer (que podria ser social) de les famílies desnonades o els col·lectius més desafavorits. Els pisos hauran de procedir de vivendes buides del Sareb i d’entitats financeres. El problema és que es concentren fora dels nuclis urbans, on hi ha la demanda més gran. Per cert, ¿es coneix el volum real de l’anomenada emergència habitacional? ¿Quants sensesostre hi ha a Espanya, per exemple? Un bon pla hauria de començar amb un bon diagnòstic. Però estem en l’era on dir té més valor que analitzar.
AJUDES AMBICIOSES
Pel que fa a les ajudes, tant al lloguer com a la propietat, semblen ambicioses en excés. Al límit de tres vegades l’IPREM no arriba el 60% de les famílies espanyoles, un 20% si ho restringim als grups d’edat prioritzats, que són, sobretot en el cas dels joves, els principals demandants de vivenda. Això implica ajudes a un col·lectiu considerable de persones que poden distorsionar el mercat i ens retrotreuen a vells fantasmes. Com va passar amb la desgravació fiscal o els 240 euros d’ajudes al lloguer, aquesta mena d’ajudes sol acabar repercutint-se en el preu, especialment si el mercat està ressorgint (com és el cas, principalment, de les grans ciutats). Si això passa, l’Estat estarà realitzant una transferència de renda al propietari. En tot cas, no s’ha de tenir por a ajudar només al lloguer, perquè Espanya segueix mantenint un desequilibri en la tinença que segueix perjudicant la mobilitat laboral, l’emprenedoria, l’emancipació i facilitant cicles més intensos.
Notícies relacionades
Finalment, esperem que el redactat final corregeixi les típiques desigualtats producte de voler tractar individus diferents igual. ¿Tornaran a ser les ajudes idèntiques per a Madrid o Barcelona que per a Zafarraya, per citar un municipi de baix preu de la vivenda? En fi, bones intencions, algun avanç, però sensació de 'déjà vu'.
