El dilema de les classes populars franceses

Les classes populars franceses (treballadors, classe mitjana empobrida) s’enfrontaran demà a un dilema cornelià a la segona volta de les eleccions presidencials. A semblança dels protagonistes de les obres del dramaturg Pierre Corneille, sigui quin sigui el seu vot entre el liberal i favorit Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen, la seva decisió al final tindrà conseqüències negatives en les seves vides.

El programa de Macron incrementarà la desigualtat social i la precarietat laboral a causa de la nova reforma laboral i de les rebaixes fiscals selectives als més rics. Les mesures aparentment més socials de Le Pen amaguen un programa antisindical a favor de l’empresari autòcton i a més es veurien anul·lades per la debacle econòmica i financera que portaria el seu pla per sortir de la Unió Europea (UE) i de l’euro, al marge del risc que suposen les tendències autoritàries arrelades al Front Nacional.

Fins i tot als barris de la immigració, on la decisió sembla òbvia, el programa de Macron suposarà un cop, perquè l’exoneració al 80% dels contribuents de l’impost sobre la vivenda privarà als ajuntaments de la seva principal font de recursos i perquè la promesa reducció de despesa pública de 60.000 milions en cinc anys i la supressió de 120.000 funcionaris deterioraran encara més l’assistència social i sanitària i es combinen malament amb les promeses de millorar la malparada educació pública.

Per això, no pot estranyar l’augment de l’abstenció (i del vot en blanc), la debilitat del front republicà per frenar l’extrema dreta i que el 60% de les persones que tenen previst votar Macron ho faran només per evitar que guanyi Le Pen, segons el sondeig Ipsos Sopra-Steria.

L’experiència del 2002, quan Jacques Chirac va obtenir el 82% dels vots per derrotar Jean-Marie Le Pen, va mostrar que després el president electe considera aquestes adhesions com un xec en blanc i governa com si tots el que l’han votat recolzessin la seva política.

L’actitud de Macron de considerar que té dret per se a aquell vot gratuït per frenar Le Pen i la seva negativa a suavitzar el seu programa per atraure els votants d’esquerra el debiliten, sobretot quan l’esquerra (socialistes i França Insubmisa) va obtenir globalment el 26% dels vots en la primera volta davant el 24% de Macron i que la meitat d’aquell percentatge ja van ser «vots útils», segons les enquestes. En aquesta conjuntura, intel·lectuals com l’historiador i antropòleg Emmanuel Todd ja han anunciat que s’abstindran «amb alegria», mentre que altres, com el filòsof Alain Finkielkraut, han declarat que votaran a contracor per Macron, malgrat considerar negatiu el seu model socioeconòmic.

El caràcter antisocial del programa de Macron queda de manifest amb alguns exemples: primer, proposa rebaixes fiscals que beneficiaran les persones amb més ingressos i en especial els accionistes i els patrimonis financers, els actius dels quals quedaran exempts de l’impost de solidaritat sobre la fortuna (ISF), amb un pèrdua de recaptació de 2.500 milions. A més a més, planeja fixar un tipus únic del 30% per als rendiments de capital en l’impost sobre la renda, inferior al tipus que correspondria a les persones amb més ingressos (un altre regal de 3.000 milions per a les famílies més riques).

Per a les empreses, Macron proposa reduir el tipus de l’impost de societats del 33,3% actual al 25% (12.000 milions de pèrdua de recaptació) i eximir de cotització social a les hores suplementàries (3.000 milions de pèrdua de recaptació), així com tornar a rebaixar les cotitzacions socials de les empreses.

APLAUDIMENT DE LA PATRONAL

Per inflar artificialment el salari dels treballadors, Macron planteja suprimir les seves cotitzacions per desocupació, malaltia i família (3,15%), que passarien a finançar-se amb una pujada de 1,75 punts en la contribució social generalitzada (CGS), que paguen els pensionistes i els assalariats.

Notícies relacionades

Macron i Le Pen enfronten els seus programes en un duel televisiu d'alta tensió

Les cinc primeres mesures de Macron

La reforma de l’assegurança d’atur de Macron inclou perdre el dret a la prestació si es rebutja per segona vegada una oferta d’ocupació «decent» amb un salari que pot ser inferior en un 25% a l’antiga feina. La transformació de l’assegurança d’atur en una prestació universal oberta a altres col·lectius (professionals, autònoms) és el primer pas per reduir la seva quantia per falta de recursos, adverteixen Les Économistes Atterés.

Aplaudit per la patronal, Macron també ha anunciat una nova reforma laboral, addicional a la que ja va inspirar quan era al Govern, per incrementar encara més la flexibilitat, prioritzar els acords d’empresa, retallar les indemnitzacions per acomiadament, endarrerir l’edat de jubilació fins als 67 anys i rebaixar la quantia de les pensions.