Urnes que parlen sense vots
Esl que es pensaven que Puigdemont i Junqueras anaven de farol s'han quedat sense arguments
El que en un altre moment hauria estat un simple tràmit administratiu que no hauria sortit als diaris ni en forma de breu a pàgina esquerra, en la situació d’excepcionalitat política que vivim s’ha convertit en notícia de portada: el Govern de la Generalitat inicia els tràmits administratius per comprar 8.000 urnes.
Té la competència per fer-ho, de fet ho podria haver fet molt abans, però que la Generalitat ho faci ara és una decisió amb una altíssima càrrega política i simbòlica i porta implícits molts missatges simultanis que han provocat una gran onada expansiva molt més enllà del DOGC. Sí, és així: per primera vegada és important llegir els missatges que porten les urnes abans i no després d’una votació.
I el primer missatge d’aquestes 8.000 urnes és que el referèndum va de debò, que el Govern està decidit a complir amb el seu compromís, està disposat a entomar-ne les conseqüències i a fer-ho col·legiadament. El referèndum surt dels despatxos i engega el seu engranatge amb una primera concreció que donarà pas a la resta de preparatius. Això deixa sense arguments els qui pensaven que Puigdemont i Junqueras anaven de farol o que confiaven que la divisió interna dins de Junts pel Sí paralitzaria el procés. Ni una cosa ni l’altra.
NO SERÀ UN ALTRE 9-N
Començar aquesta operació tan complexa políticament i logística per la compra d’urnes és, també, un gest d’alt caràcter simbòlic. Perquè les urnes ja són, en si mateixes, el símbol de la democràcia, però també pel tipus d’urnes que es compren: de metacrilat i no de cartró, per fer notori que la votació del setembre no serà un nou procés participatiu com el 9-N sinó una votació amb el mateix cens, col·legis electorals i condicions que tenen la resta de convocatòries electorals, inclòs el caràcter vinculant. És a dir, que serà de veritat.
I finalment, les urnes no porten implícit només un missatge dirigit a la societat catalana sinó també al govern espanyol: ni la persecució judicial, ni les inhabilitacions ni les sentències del Tribunal Constitucional tombant els pressupostos poden impedir que el Govern faci el que creu que ha de fer. Tot i que tenir urnes no és cap delicte –de fet Andalusia en té des de l’any 2000– aquest divendres el portaveu del Govern espanyol Iñigo Méndez de Vigo ja s’ha afanyat a dir que la Fiscalia intervindrà «sense cap mena de dubte» si això tira endavant, i no s’ha estalviat amenaces indirectes a les potencials empreses proveïdores. Els representants catalans del PP i C’s també s’han apuntat a la festa persecutòria.
Davant d’aquest panorama, doncs, el que hauria de ser notícia no és que la Generalitat compri urnes, sinó que el representant polític que signi l’ordre de la compra s’haurà d’afrontar a possibles represàlies judicials, condemnes i inhabilitacions. Una notícia trista i difícil d’entendre per qualsevol demòcrata, sigui d’on sigui.
