Europa, 'en garde!'

En mans dels votants francesos no hi està tan sols el futur de la Cinquena República; també el del conjunt de la Unió Europea. Una hipotètica victòria de Marine Le Pen, que els sondejos descarten -com abans van fer amb el 'brexit' i amb Donald Trump-, constituiria l'estocada final a aquesta Europa dels ciutadans que van somiar els fundadors i que els seus hereus no han volgut o sabut edificar.

Le Pen no necessitaria ni tan sols convocar el referèndum del 'brexit' o escindir-se de la zona euro; la dirigent euròfoba en tindria prou de torpedinar la Unió des del seu mateix pont de comandament. Amb el solitari lideratge alemany, el Regne Unit en estampida i França erigida en cavall de Troia, l'extinció de la UE seria irremeiable a mitjà termini.

Això explica que Emmanuel Macron, vist com el mal menor per bona part de l'electorat, s'hagi convertit en l'aspirant a la presidència francesa amb més suport europeu i internacional de tota la història. Una onada de solidaritat exterior que a les urnes es podria convertir en una arma de doble tall, almenys a la França profunda i entre l'esquerra 'insubmisa' que en la primera volta va confiar en Jean-Luc Mélenchon i que ara tendeix a l'abstenció.

Però, fins i tot en el supòsit que Macron aconsegueixi la victòria, la supervivència de la UE tal com l'hem conegut seguirà sent una incògnita.

LA REPÚBLICA, SENSE PILARS

Notícies relacionades

La campanya de Macron denuncia un "pirateig massiu" per desestabilitzar les eleccions

França tanca la campanya amb un afeblit front republicà contra Le Pen

Primer, perquè el president sense partit quedarà a expenses de saber si les legislatives del juny confirmen o corregeixen el replegament de la dreta i l'enfonsament de la socialdemocràcia, pilars de la República.

I segon, perquè està per veure que, conjurada l'amenaça de Le Pen, d'una vegada per sempre Europa es posi en guàrdia -'en garde'!- i combati no ja els líders populistes, sinó les causes reals que alimenten l'auge del populisme. Totes elles, per cert, de sobres conegudes: la burocratització, la globalització mal entesa i pitjor governada, el deteriorament de l'Estat del benestar, la desigualtat, la xenofòbia... Si la dirigència de la UE segueix sense tallar de soca-rel aquests mals estarà redactant l'acta de defunció que els seus enemics anhelen firmar.