Atents a l'esquerra

El primer que es va llançar va ser el diputat republicà Joan Tardà, referent del sector més esquerranós d'ERC i a qui dins del partit tothom reconeix una autoritat moral guanyada a base d'hores de batalla i quilòmetres a l'esquena (en el seu cas es podria fer broma dient que és literal després de l'operació d'hèrnia discal a què es va haver de sotmetre fa poc). Tardà va escriure fa uns dies una carta dirigida a Xavier Domènech amb el propòsit de garantir que els ponts entre els partits d'esquerra no volin abans de les eleccions, se celebrin aquest any o a principis del que ve. Domènech li va respondre, també via epistolar, amb el mateix to conciliador, però sense deixar de retreure-li l'aliança que ERC manté amb l'antiga Convergència (i sense detallar-los, els gripaus que els republicans s'han empassat per evitar que el pacte de Junts pel Sí se n'anés en orris i liquidés el Govern de Puigdemont-Junqueras). 

La campanya de les generals va deixar alguna cosa més que esgarrinxades i passats els mesos la relació entre Domènech i Gabriel Rufián segueix sent molt millorable. Els tuits en forma de dards del diputat d'ERC enerven els comuns. Aquests, al seu torn, estan molestos amb la calculada ambigüitat que mantenen Ada Colau i els seus en el debat identitari. 

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

A mesura que passen les setmanes, els uns i els altres, també el PP i el PSC, tenen clar que el colauisme no avalarà la convocatòria del referèndum. El seu argument serà que no compta amb garanties perquè tingui validesa legal i un reconeixement internacional. O sigui que els comuns acompanyaran Junts pel Sí en totes les fotos del Pacte pel Referèndum, però es despenjaran quan es formalitzi la seva convocatòria. L'estratègia dels republicans serà pressionar-los perquè no ho facin i insistiran que es tracta d'apel·lar a la participació, sigui per votar 'sí' o per votar-hi en contra. D'aquesta manera, i situats en la hipòtesi que el referèndum s'acabés portant a terme, l'independentisme es garantiria que va més gent a votar i com més participació, més legitimitat. 

En tot cas, passi el que passi amb el referèndum, el que és segur és que com a molt tard a principis del 2018 hi haurà eleccions. Serà llavors, amb ERC i PDECat en llistes separades, quan l'ex Convergència tornarà a recórrer a l'espantall del tripartit per evitar que més vots vagin a la saca dels republicans. Si, a més, el candidat del PDECat acaba sent Santi Vila, per qui sospiren en alguns cenacles econòmics i mediàtics, l'apel·lació al llop d'un futur govern d'esquerres serà fins i tot creïble.