El carreró sense sortida de Veneçuela

El «ja n’hi ha prou» de Gustavo Dudamel ha ressonat a tot el món. El famós director de la Filharmònica de Los Angeles, fill predilecte d’un chavisme que presumia d’haver portat la música al poble, ha alçat la veu per demanar a Nicolás Maduro que escolti la gent i aturi el vessament de sang. ¿El motiu? La mort d’un jove de 17 anys, violinista al Sistema Nacional d’Orquestres Juvenils i Infantils, per una bala en una de les manifestacions contra la situació del país, el dia 3 de maig.

Un altre revés, encara que sigui simbòlic, per a un règim que es continua burlant del joc democràtic. La seva última «ocurrència», la convocatòria d’una Assemblea Constituent; ja se sap, si no t’agraden les regles, canvia-les. No obstant, malgrat els 37 morts i més de 700 ferits en els disturbis de l’últim mes, el cada vegada més important aïllament internacional i que la majoria dels veneçolans el considera responsable dels problemes del país, Maduro no mostra cap intenció de cedir davant la pressió popular. ¿Com pot ser?

En primer lloc, perquè es tracta d’un enfrontament asimètric, entre una oposició en gran mesura perseguida i un Govern que controla els recursos econòmics, gran part dels mitjans i el poder de la força. En aquest context, encara no hi ha hagut esquerdes significatives entre les elits que sostenen el sistema.

Hi ha hagut discrepàncies, sí, com la de Luisa Ortega, la fiscal general que va fer revertir la decisió de prendre els poders a l’Assemblea. Però ningú sembla que s’atreveixi a fer un pas decidit per desafiar Maduro i els seus. Sense un substitut clar, el règim no té cap al·licient per convocar unes eleccions perdudes a l’avançada. L’Exèrcit, custodi de la revolució bolivariana, tampoc té incentius per posar en risc l’extensa xarxa de privilegis –i corrupció– de què disfruta des que Hugo Chávez va arribar al poder el 1998.

Sense horitzó polític

Notícies relacionades

Maduro es radicalitza i crida a una constituent

L'opositor Leopoldo López, obligat a gravar un missatge sobre el seu bon estat de salut a la presó

Sense horitzó políticL’oposició, per la seva banda, busca mantenir la pressió del carrer, però el seu horitzó polític, més enllà de fer fora Maduro, no és clar. Aquest va ser el motor que els va aglutinar en les últimes eleccions i que els va portar a obtenir una àmplia majoria a l’Assemblea. Avui, els líders que podrien fer front al chavisme estan fora de joc: Leopoldo López, a la presó, i Henrique Capriles, inhabilitat.

Cap dels escenaris previsibles perquè Veneçuela surti d’aquest carreró sense sortida és engrescador. Si s’intensifiquen les mobilitzacions, hi ha risc d’un augment de la violència. Però també es poden desinflar, amb una part de la població dedicada a buscar aliments i medecines per afrontar la crisi econòmica i de desproveïment del país. La possibilitat que es convoquin unes eleccions anticipades i recuperar la normalitat democràtica sembla descartada en aquests moments.