La innovació educativa com a humanització

El segle XXI ens ha de permetre demostrar que la innovació més compromesa amb l’humanització és l’educativa. Que l’escola i el sistema educatiu es posi al dia –i això ve de lluny- no està gens malament, però, innovar per transformar la història...  Ens convé, però, recordar que en l’esperit i la pràctica escolar, freqüentment, ja s’ha constatat una determinada innovació educativa tot i que l’accent ha estat diferent segons els moments: l’infant, el mètode, el currículum o el sistema. Avui, el seu gran repte és que realment sigui educativa i, per tant, que afavoreixi un veritable conreu de l’ésser humà per garantir un millor futur de tothom.

Es tracta d’una innovació humanitzadora amb vocació personal, comunitària i global que es vertebra a partir del nou paradigma de l’aprenentatge pel que fa als àmbits (conèixer, fer, viure junts i ser), la temporalitat (per a tota la vida) i el marc (en una societat de la complexitat i la incertesa). Si entenem que la clau de volta del nostre esdevenidor està en aquest aprenentatge molt més integral, continu, holístic i adaptatiu hem avançat molt. Llavors el nucli de la innovació educativa ha de seguir sent la persona. D’una banda, per afavorir una identitat sòlida, amb conviccions, orientació vital, dimensió ètica. Que visqui amb il·lusió i protagonisme ser el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge i que desplegui una voluntat apassionada per la formació i el creixement personal, professional i com a ciutadà per afrontar les transicions que seran freqüents i significatives (entorns laborals, culturals, tecnològics, geogràfics...).

TREBALL COMUNITARI I D'EXPERIÈNCIA

Un dels perills de la innovació és donar una importància definitiva als espais i als instruments. Els espais són importants però podem enlluernar-nos per la seva estètica i, en el cas dels instruments, per la seva mecànica o eficiència. En la innovació educativa –també- el temps és més important que l’espai. Temps per a les persones, els processos, les escoles o la formació de mestres. Demana una mirada molt serena cap al que està passant, al que no passa i al que hauria de passar. Això suposa un treball comunitari i també d’experiència. L’escola ha de formar part de manera fefaent i activa d’un sistema i d’una xarxa que doni la possibilitat real de progrés i continuïtat en l’itinerari personal i, alhora, que possibiliti també l’atenció a les múltiples diversitats i necessitats.

La innovació educativa implica per part del mestre una quàdruple estimació: estimar la cultura com a saviesa; estimar l’art d’acompanyar en el procés d’ensenyament-aprenentatge; estimar l’escola -el reconeixement dels companys, la institució i el sistema-; i una proximitat afectiva -estimant des del cor- i esperançada en els nens i joves. Però, ¿com fer que els mestres i professors siguin professionals d’aquesta estimació tan complexa, tan àmplia i tan continuada? Necessitem persones extraordinàries. Per això és molt important no equivocar-nos en la tàctica sobre la recerca dels candidats. Si l’entrada o l'accés als estudis inicials és molt petita ja tenim un coll d’ampolla i la sortida serà ínfima. Convé disposar de molts candidats per després fer un veritable procés de selecció a una edat raonable i sota unes competències professionals que incorporin l’excel·lència sí o sí.    

CONSENS SOCIAL I POLÍTIC

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Exigeix, també, un consens social i polític dels temes de fons sobre l’educació perquè la veritable innovació educativa no pot excloure una pacificació del sistema. Les qüestions sobre el model de finançament, la presència de les humanitats, el tipus de xarxa escolar, l’autonomia dels centres, l’ensenyament del fet religiós, etcètera. Ajornar aquests punts és aigualir anticipadament la pretensió.              

La innovació suposa, a més d’una nova manera de fer, incorporar els nous continguts vinculats als reptes del desenvolupament sostenible. Necessitem compartir i parlar de la prospectiva, el futur, el món que ens ve demogràficament, ecològicament i socialment. En efecte, integrar la intel·ligència anticipatòria al currículum escolar. I, alhora, recuperar els marcs o els relats fonamentals sobre la dignitat humana, els deures i els drets, la pau i la felicitat. L’empoderament familiar és fonamental, i és bàsic que les universitats siguin les millors aliades d’aquesta innovació. Però siguem clars i eficients: una acurada formació dels mestres i professors és la gran estratègia i la millor esperança.