Protecció davant el suïcidi

L’ingrés a l’hospital d’una adolescent que havia intentat suïcidar-se seguint les regles de la pàgina de Facebook anomenada Balena Blava va disparar fa uns dies les alarmes sobre la influència negativa de les xarxes en un entorn juvenil desprotegit. Aquest joc macabre, provinent de Rússia i el Brasil, proposa la superació d’unes proves cada vegada més tètriques fins a arribar a un tràgic final. L’informe que acaba de fer públic el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) torna a posar sobre la taula un assumpte molt delicat, tenint en compte que el suïcidi és la primera causa de mort no provocada per malaltia a Espanya. En el detall de la investigació del CAC s’aprecia l’existència, entre altres casos de blogs, webs, fòrums i comptes de Twitter, de fins a sis vídeos a YouTube que acumulen més de 4 milions de visites. Tots ells presenten el suïcidi com una sortida plausible, incitant o exhortant a portar-lo a terme, un problema que s’aguditza perquè té ramificacions en canals privats de missatgeria o grups de WhatsApp difícilment controlables. A més a més, a part d’aquests 15 continguts audiovisuals anteriors, el CAC també ha detectat una quinzena més de productes complaents amb el suïcidi o que poden provocar un efecte mirall. En aquest sentit, el de la imitació, molts critiquen l’existència de sèries de ficció com 13 razones, que descriu els motius que empenyen una noia a la mort voluntària. Es reprodueix en aquest cas la polèmica de l’efecte Wherter, en al·lusió a la novel·la de Goethe, o de l’efecte copycat, que es dona quan es dona publicitat al suïcidi d’un famós.

Com adverteix el CAC, és cert que els mitjans de comunicació tenim la responsabilitat d’estar alerta davant la possibilitat que un excés d’informació pugui conduir a un desenllaç fatal, en especial en entorns fràgils i vulnerables. Però al mateix temps, també és deure nostre no restringir la problemàtica a un silenci generalitzat. La societat, tal com advoca l’associació Després del Suïcidi, ha de prendre consciència de la gravetat de l’assumpte i reflexionar sobre els missatges de risc que s’emeten sense control efectiu a la xarxa. I basar les polítiques de salut pública no només en la necessària persecució dels continguts sinó en l’educació, en la prevenció i en l’augment de mecanismes de protecció.