Verstrynge, artista 'lepenista' a París

És llest Antonio García Ferreras. Es va desplaçar a París a seguir la nit electoral francesa, i va triar com a base informativa per a 'El objetivo' (La Sexta) el quarter general de Marine Le Pen. Hi estem d'acord, el gran entrellat de les eleccions era allà. Però, és clar, com que aquest escenari elegit pel Front Nacional, el restaurant i macrodiscoteca Nouveau Chalet du Lac, està apartat, més enllà del Boulevard Peripherique, Ferreras es devia dir: ¿i que hi faig jo aquí, sol i a la quinta forca? I va posar-hi remei emportant-se Jorge Verstrynge. ¡Ahhh! De cara al xou, va ser una decisió encertadíssima. Tal com va el negoci de la informació televisiva avui dia, Ferreras sap que si no recorre a un bon 'entertainer', un bon animador, que domini l'art de la provocació i l''agitprop', no triomfa. I Verstrynge va complir de meravella. Primer li va regalar a Ferreras el 'bouquet' de les cinc roses blaves, símbol del lepenisme, cosa que és un cop de gran plasticitat televisiva. I després va llançar una arenga negant qualsevol semblança de Marine Le Pen amb el feixisme. Deia: «Mira, escolta, si el Front Nacional és feixista, això, qui ho pot saber soc jo, que n'he sigut. I jo et dic: ¡no ho és!». I va afegir: «La dreta ha perdut la nació, i l'esquerra ha perdut el poble». I va acabar vaticinant, amb una immensa alegria, que d'aquí cinc anys Le Pen arrasarà. ¡Ahhh! La maniobra de Ferreras, emportant-se Verstrynge a París, ens ha deparat connexions d'un alt valor artístic. Aquest versàtil professor a la Complutense de Madrid, sempre que apareix a la tele, jo me'l miro amb un interès superlatiu. Va començar militant en el neofeixisme francès dels 60. Després es va passar al comunisme. Més tard va ser aspirant a delfí a l'Aliança Popular de Fraga Iribarne. Després va ingressar al PSOE. Després es va convertir en assessor d'Izquierda Unida. I ara mateix està a Podem en qualitat de guru de la seva cúpula, cosa que no li impedeix simpatitzar amb el lepenisme. ¡Ahhh! ¡Quina trajectòria! Són tantes les ideologies que hi ha al seu cap, que el seu privilegiat cervell deu ser com una gran paella mixta: hi conviuen tot tipus de carns, peixos i hortalisses. I Verstrynge s'ha transformat avui en un gran animador televisiu. La tele no el truca perquè analitzi, el requereix pels seus dots artístics com a gran histrió monologuista de la política.

La nostra estimada companya Neus Tomàs el va definir bé divendres al seu article: «Pocs principis, i menys escrúpols».