Tot per la causa

¡Aquí arriba la senyora!, va proclamar un uixer del Parlament al veure que s’acostava Marta Ferrusola. Jordi Pujol preparava el seu discurs de candidat. Havia obtingut el 41% dels vots i no tenia majoria suficient per ser elegit president per cinquena vegada. Ho aconseguiria tres dies més tard, amb el vot favorable de CiU, el no d’IC-EV i l’abstenció de la resta. Quatre dies de llargues sessions parlamentàries. Les cròniques assenyalen la presència «indestructible» de Ferrusola. Un d’aquells dies, la «senyora» es va transmutar en «mare superiora de la Congregació».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Dia 14 de desembre de 1995. Aquell mateix mes, la dona de les mil cares va fer vol acrobàtic, es va escapar d’una demanda pel mal estat de la gespa del Camp Nou i es va lamentar a Catalunya Ràdio pels «atacs personals» per les activitats empresarials dels seus fills. També va criticar l’obra Ubú President d’Albert Boadella, una burla ferotge contra Pujol i el seu entorn. I va confirmar que Pujol tenia ganes de continuar, perquè «té una idea de país que s’ha d’anar inculcant». Aquest entrevista és l’essència de l’era Pujol: la negació de qualsevol crítica, de qualsevol sospita davant el poder de la causa.

Junts pel Sí i la CUP han avortat la investigació del cas Vidal. Mal servei a la democràcia, a la transparència i a la dignitat de les institucions catalanes. L’argument: «El Parlament no li ha de fer la feina bruta a la fiscalia». ¿Seguim justificant l’injustificable per la causa?