Trobada forçada Chicote-Arguiñano
Potser perquè acaba de ser elegit la criatura més popular de tot el telehipòdrom estatal, i potser també per fer sinergia entre programes del mateix imperi televisiu, el cert és que Karlos Arguiñano ha aparegut a Top Chef (Antena 3). Ha sigut un vist i no vist, al final del programa. Va ser rebut per Chicote amb la breu presentació: «Avui tenim un convidat que en sap molt de refranys». O sigui, res de gran cuiner, o gran divulgador de l'art culinari. Contador d'acudits i refranys, i avall.
¡Ahh! Els elogis com a grans xefs del món mundial se'ls van endur Martín Berasategui, Quique Dacosta i Eneko Atxa, que van participar com a convidats del programa una mica abans. A aquests tres grans de la cuina -que ho són, és indiscutible- els van rendir honors i els van convidar a tastar els plats dels concursants perquè els puntuessin. A Arguiñano el van tenir dret, com un Don Tancredo, mirant sense fer res, i amb un Chicote al seu costat amb cara de pal. Per rebaixar la tensió, Arguiñano va explicar un acudit d'un elefant que es troba un senyor que va en pilotes per la selva, circulant. Només va aconseguir rialles forçades.
Home, que Chicote i Arguiñano no són carn i ungla ja ho sabíem. Diuen que la seva tibantor neix d'uns comentaris que el de Beasáin va fer al programa de Buenafuente En el aire (La Sexta) el novembre del 2014. Jo crec que el gel va cristal·litzar més enrere. Dos xefs en un mateix restaurant (Atresmedia) poden ser una combinació incendiària. En qualsevol cas, crec que Arguiñano no es mereixia aquest tractament d'acuditògraf convidat de pedra que Chicote li ha donat.
Notícies relacionadesALFREDO URDACI.-- Noves alegries del cèlebre comunicador Alfredo Urdaci (13TV). Ara acaba d'estrenar un programa, adherit al seu informatiu Al día, que es diu La contra. L'ha definit com a «humor sense tirants». O sigui, un avís a Wyoming, advertint-li que des de la caverna també es poden fer unes rialles sobre l'actualitat.
¡Ah! S'ha de reconèixer que Urdaci té una gràcia molt particular. Als fiscals crítics, per exemple, tan incòmodes per als que manen, els ha aconsellat que es dediquin a l'humorisme, perquè els seus informes són «els més enginyosos i surrealistes que he llegit mai». Curiosa manera de practicar el sarcasme: protegeix el fiscal en cap, però carrega contra els fiscals rasos. És l'humor Urdaci.
