Automobile... ¡sona bé!

La primera quinzena de maig se celebren a Bar-celona cada dos anys dos esdeveniments de primer ordre mundial en el món del motor, l’únic saló internacional de l’automòbil que té lloc a la península Ibèrica i el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1. És una cosa que no passa enlloc més del món i que hem d’agrair a dos vells rockers que viuen amb una intensitat i una il·lusió més pròpies d’adolescents que no pas de persones de la seva experiència, uns esdeveniments que sense ells fa temps que hauríem perdut: Enrique Lacalle i Vicenç Aguilera.

Enrique ha reinventat una i mil vegades un saló que ha estat a punt de tancar en més d’una ocasió quan transitàvem per una crisi que semblava no tenir fi, i Vicenç lluita cada any contra la incomprensió local d’uns polítics que, en general, no valoren prou el que tenim, mentre intenta resistir la pressió d’un negoci mundial que només hi entén d’ingressos, no pas d’història ni d’emocions. Els que vivim a Barcelona mai els estarem prou agraïts. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els dos esdeveniments serveixen, a més a més, per posar d’actualitat el sector de l’automòbil que després d’anys de lluita, reestructuració i ajust torna a presentar una foto raonablement positiva. Encara que el mercat espanyol està lluny del seu rècord de vendes (prop d’1,7 milions de vehicles el 2005 davant dels 1,1 milions l’any passat) s’ha recuperat des que va tocar fons el 2012 amb 700.000 cotxes. I una cosa semblant passa en relació amb la producció, novament vorejant els 3 milions de vehicles produïts a l’any després d’haver caigut per sota de 2 milions el 2012. El sector ha demostrat una enorme capacitat d’ajust i adaptació. Les seves solucions, però sobretot la seva actitud són un excel·lent exemple de col·laboració entre empreses, governs i sindicats. Tant de bo s’estengués aquest model de col·laboració i maduresa a tots els sectors. Després d’una profunda crisi, els motors de la nostra economia segueixen sent el turisme, la construcció (ressorgint de les seves cendres) i l’automòbil. 

És veritat que no hem sigut capaços de diversificar, però almenys entre els tres sectors punters segueix havent-hi la mateixa força que abans, o més i tot. El nou enfocament que s’ha donat al saló és, també, un exemple d’imaginació i de flexibilitat. En una època en què l’activitat firal necessita reinventar-se ofereix la possibilitat de veure solucions de mobilitat, cotxes connectats, autoguiats, ciutats intel·ligents… Un pas endavant envers el futur que es mereix no només el suport sinó l’aplaudiment més unànime d’un sector que ha demostrat la seva gran capacitat de resistència igual que la seva irresistible capacitat d’atracció per a la majoria de la població.