Anàlisi

Símptoma d'un problema i de la seva solució

Si la reforma del Poblenou s'aborda amb criteri, pot ser un referent ciutadà

3
Es llegeix en minuts
Ambient a la Rambla del Poblenou i les seves terrasses, molt concorregudes, ahir al migdia.

Ambient a la Rambla del Poblenou i les seves terrasses, molt concorregudes, ahir al migdia. / ALBERT BERTRAN

Les tensions que afecten a una ciutat com Barcelona procedeixen tant de l’excés d’aprofitament dels seus avantatges i fortaleses com del perill que se superi la seva capacitat d’absorció de l’èxit aconseguit i la falta de previsió o de desistiment de responsabilitats en algun moment previ. I en aquest sentit, el barri del Poblenou és un bon exemple d’això. Símptoma del problema i, al mateix temps, amb capacitat per encarar els reptes plantejats si s’actua adequadament.

    

Barcelona és una ciutat molt densa i amb un dèficit notable d’espais públics. Per un altre costat, no hi ha hagut mai una política pública de vivenda que pugui parangonar-se amb ciutats a Europa que pateixen problemes semblants. En aquest escenari, l’èxit turístic de la ciutat genera molts beneficis, però també una sèrie d’efectes negatius innegables. No només en les males condicions laborals de les persones que treballen en el sector o en una ocupació excessiva del poc espai públic disponible, sinó en pressió immobiliària i en excés de càrrega (nombre de persones i vehicles) en els enclavaments que atrauen la gran majoria de visitants.

    

El barri del Poblenou no té la pressió del districte de Ciutat Vella, però la combinació de platja, barri tradicional amb una rambla de gran atractiu i la renovació que va suposar la Vila Olímpica o l’operació de conversió del seu barri industrial i d’empreses de transports en l’actual 22@, li donen una significació pròpia en el panorama de la ciutat. Un altre punt fort és que el teixit associatiu del Poblenou té una llarga tradició, i les seves organitzacions veïnals o les entitats socials que hi estan establertes han anat demostrant al llarg del temps tant la seva capacitat de reivindicació com la seva voluntat de diàleg i la seva disposició a trobar solucions als problemes plantejats. Fa uns anys ho van fer amb el Fem Rambla. I ara han organitzat Ens plantem davant els perills de la massificació turística. La manifestació massiva i pacífica dels veïns el divendres 5 de maig va acabar al solar en el qual es construiran dos hotels i que ha provocat esquerdes en un dels edificis adjacents. El llançament d’ous i d’un pot de fum a dos hotels de la zona per part d’un petit grup no pot estigmatitzar un moviment veïnal serè i responsable que mira de defensar una manera de viure i relacionar-se.

Un canvi de perfil

En pocs anys el Poblenou ha vist canviat el seu perfil. La construcció de la Vila Olímpica va atraure una nova població, la iniciativa del 22@ va portar nous negocis i activitats, així com operacions de vivenda que buscaven mantenir la diversitat d’usos, i en pocs anys s’hi han establert diferents seus i estudis universitaris. Espais emblemàtics com Can Ricart o Palo Alto estan ara pendents de decisions que afectaran la seva activitat i inserció en el barri. La combinació d’indústria, oficines tecnològiques, makers, noves vivendes, comerç tradicional de proximitat, edificis universitaris i enclavament turístic privilegiat (juntament amb la possible instal·lació de l’Agència Europea del Medicament) pot suposar la ruptura dels fràgils equilibris fins ara existents, però si s’aborda amb criteri pot ser un lloc en el qual es poden trobar alternatives viables i assenyades que permetin una millor distribució dels costos i els beneficis i una adequada protecció per als sectors socials més  vulnerables.

Notícies relacionades

    

Les prioritats són controlar el creixement turístic (com recull de fet el PEUAT), evitar el col·lapse de la rambla (està en marxa un pla d’ordenació singular), assegurar que el renovat interès per invertir en el 22@ impliqui una millor ordenació de les iniciatives i un augment de la vivenda pública disponible, i, al mateix temps, que tot plegat s’acompanyi dels serveis públics necessaris (escoles, atenció primària, centres cívics...).