El gall eurovisiu i el gargall d'Apel·les

L'únic avantatge d'aquest Festival d'Eurovisió que acaba de concloure és que, en vista que Espanya ha quedat l'última, TVE-1 ha decidit estalviar-nos aquell programet que acostumaven a fer-nos després. Portava per títol Objetivo Eurovisión. I gairebé sempre el conduïa Anne Igartiburu. Era una cosa tan trista, tan carrinclona, tan falsa, tan postissa, que els espectadors ens posàvem vermells amb tanta vergonya aliena. Aquest any, repeteixo, almenys ens han evitat aquest trago tan esperpèntic i a la vegada ridícul. Sobre l'actuació de Manel Navarro vull advertir que el seu gall vocal, que ja ha fet la volta al món amb estrèpit risible, ha sigut almenys un gall net. Els foniatres, els logopedes i els correctors de distròfies de la veu adverteixen que un gall pot ser pulcre o pot ser brut. El de Navarro ha sigut pulcre. Jo diria que fins i tot honest. Li ha sortit a desgrat seu. Sense intenció. I sobretot sense acompanyament salival afegit. A aquella mateixa hora en què això succeïa a Kíev, al plató de Sábado Deluxe (T-5) vam tenir l'exemple contrari. Va sortir el pare Apel·les i va començar a llançar galls infectes i bruts. O sigui, galls amb acompanyament de gargalls, escopinades i esputs. Li van preguntar, per exemple, sobre el Valle de los Caídos, i va deixar anar per aquella boqueta que els que van treballar en la seva construcció: «Eren gent que redimien les seves penes i a més treballaven cobrant, ¿eh? ¡Cobrant un sou! Molts d'ells a l'acabar tornaven a reenganxar-s'hi voluntàriament». També va parlar de les fosses que emmagatzemen morts sense identificar de la guerra civil. Deia que aquest tema ni tocar-lo, que ja es va solucionar en la Transició. O sigui, les famílies dels morts que se n'oblidin. I Pilar Rahola protestava i li cridava: «Ets un frau. Ets miserable. T'estàs rient de les víctimes». En efecte, els galls de la cançó que va interpretar Apel·les a T-5 portaven matèria pútrida afegida.

Va anar al programa a explicar que s'ha reconciliat amb l'Església. Segons sembla el tenen a Bolonya, recollit, a condició que es mantingui apartat dels mitjans de comunicació. Home, jo crec que ha reaparegut perquè no pot viure fora del circ. J. J. Vázquez li va preguntar, mirant-li l'alçacoll que no es treu mai i que fa servir com a ganxo televisiu: «¿I Déu? ¿Ha passat a ocupar el segon o tercer lloc en la teva escala de valors?». Em sembla que el Déu a qui adora Apel·les no és precisament el Déu de qui ens parlen a la Bíblia.