Galls amb talent

Mentre Manel Navarro s'enfonsava a Eurovisió després d'una selecció polèmica i un sonor gall a Kíev, al Parc del Fòrum els únics galls que es van donar cita van ser els talentosos MC’s que van lluitar en la primera semifinal per al campionat espanyol de rapers organitzat per Red Bull. Els que puguin anar a la segona, que se celebrarà a Màlaga, que no se la perdin. Entrada gratuïta, milers de joves pendents de les rimes i les rèpliques dels contendents de cada lluita de galls per acabar trobant els finalistes. Entre el jurat, Arkano, potser el tio de vint-i-tres anys amb el cap més ben moblat. Concís, profund, sensible i amb un talent descomunal per sortir airós en gairebé totes les seves lluites. Omple d'art allò que fa sense haver de caure gratuïtament en referències grolleres. Només cal sentir-lo parlar o rapejar per adonar-se que creu en el futur, que sap llegir les conseqüències i els esquers tramposos de l'hipercapitalisme imperial. Va estrenar una de les seves cançons en un dels descansos i em va guanyar una vegada més.

Però no només ell. El talent que vaig veure va ser gran.  Walls o Kensuke, els dos finalistes del certamen, van estar finíssims al llarg del vespre barceloní, amb molts elements positius que mereixen una certa anàlisi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Superficialment sempre es podrà dir que aquestes "lluites de galls" no són més que una manera d'amplificar paraules malsonants i referències sexuals explicites com a exemple de dominació de l'adversari, i això per a mi també és el pitjor. Però tot i que aquestes existeixin, el certamen és molt més.

Tots saben que no hi ha refugi. Que ningú serà políticament correcte. Que qualsevol tendència sexual o defecte serà utilitzat per donar cops baixos, però sempre des del talent de la rima. I sempre amb dret a rèplica. Si surts airós de l'atac, la suposada ferida cicatritza de cop i et fa més fort. N'hi ha alguns que es preparen cops enginyosos a casa, però puntuen menys perquè els seus adversaris ja s'encarreguen de posar-ho de manifest en la seva resposta. Si intueixen que el jurat o l'organització tenen favorits, el posen sobre la taula en les seves rimes. I el públic agraeix aquest exercici d'improvisació sempre amb les cartes sobre la taula. Cops verbals sense regles però amb base. Musical i poètica. De carrer sí, però poètica. Talentosa. Àgil. Basta. Grollera. Maleducada. Però amb l'exigència del vers i el tempo. Va ser agradable veure que aquí tenim bon nivell de MC's i que a poc a poc es va creant escola i 'star system'. Són irreverents, incontinents. Poden semblar violents o violentar els més castos o correctes, però al carrer a vegades les coses són així. Cops de veritat. I alguns de fotuts. Dissabte dins del Parc del Fòrum hi va haver molt de tot. Cops i talent. I abraçades després dels combats, destil·lant aquesta estranya noblesa de la boxa, de felicitar i entendre l'altre, encara que t'acabi de deixar desfigurat sobre la lona.