IDEES

La paella pel mànec

Em declaro analfabet culinari. Em té hipnotitzat el corrent televisiu de 'Master Chef' i similars

1
Es llegeix en minuts
Jordi Roca, amb els quatre últims concursants de ’Masterchef’.

Jordi Roca, amb els quatre últims concursants de ’Masterchef’. / Unidad_Fotografia - TVE, S.A. (Ràdio Televisió Espanyola)

Ho han aconseguit. Em rendeixo. Ajupo amb vergonya el cap i em declaro analfabet culinari. És evident que si a Déu se’l troba entre fogons i atuells, com afirmava santa Teresa, jo soc un ateu sense remissió. La cuina m’és tan aliena com els arravataments místics de la santa. I com ella «vivo sin vivir en mí», encara que per motius ben diferents.

    

Incapaç de lligar la mínima salsa (no cal parlar d’aixecar un suflé), deambulo capcot amb el meu complex a coll, mentre em repeteixo insistentment que, sense dots per a la cuina, estic (ara la cita és de Lope de Vega) «sin mi, sin vos y sin Dios».

    

I tot per culpa del corrent televisiu que va de MasterChef a Top Chef i similars, espectacles que em mantenen hipnotitzat fins a les tantes de la matinada. Mai en la meva vida havia dedicat tant de temps a la contemplació d’olles i paelles.

Malabars culinaris

Em meravella que persones aparentment normals siguin capaces de pelar, trinxar, saltar, escalfar i sofregir amb tanta facilitat, com qui es renta les dents o es desempereseix als matins. O de fer malabars amb el bufador i el sifó fins a convertir en espuma verd-i-blanca el que en principi no era res més que un pistatxo acabat d’extreure de la closca. Pura màgia. Manipulacions dignes de Juan Tamariz. Vist i no vist.

    

Si ja em sembla un miracle aconseguir que el rovell es mantingui rodó en el blanc de la clara al fer un ou ferrat, imaginin com em quedo davant la samfaina manxega fumada de carbassa amb llom d’orsa ibèric i allioli d’all negre. Estupefacte. Aniquilat. Vençut.

Notícies relacionades

    

Conscient del meu analfabetisme, de la meva estupidesa, de la meva ignorància del mínim receptari, faig propòsit d’esmena. Entenc que he d’incorporar-me al món dels aficionats a ­cuinar i començar a practicar amb estris i atuells si no vull quedar-me sol i aïllat, ergo empestat. Perquè entenc, en definitiva, que tal com es cou tot en els fogons d’avui dia, de l’únic que es tracta és de tenir la paella pel mànec. I el mànec també.