L'estiba i el canvi de postura del PDECat

Per primera vegada des que se’n va anar Josep Antoni Duran Lleida la sensibilitat política que avui cova en les sigles del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) ha transaccionat una votació amb el Partit Popular votació amb el Partit Popular de Mariano Rajoy. L’assumpte era la reforma de l’estiba, atrapada en el tsunami que recorre el mapa polític del Congrés que ja no garanteix la transposició automàtica de les normes comunitàries a la legislació espanyola. A aquesta responsabilitat han apel·lat els diputats del PDeCAT a Madrid igual com Duran va salvar Zapatero el 2011 quan Europa va exigir la tisorada. El que no ha quedat clar és si a la responsabilitat també s’hi ha sumat alguna forma de peix al cove en la tradició d’aquest grup parlamentari. Aquest és el transsumpte. El botí hauria pogut ser la misteriosa absència dels representants del Govern de Rajoy en la votació de fa una setmana sobre la possible acusació del consorci del Palau de la Música contra CDC o bé la invitació d’última hora a Carles Puig-demont per demanar el referèndum a les Corts.

Aquest fet es pot interpretar de diverses maneres. L’actual direcció d’aquest partit ho ven com un acord puntual. Altres forces polítiques ho interpreten com un indici del que podria ser el PDeCAT si descarrila el procés independentista. Però també és veritat que significa el final del cordó sanitari que el PP va establir entorn als independentistes quan Pedro Sánchez hi va voler pactar. Ja ho veurem.