La crisi dels refugiats
Sèrbia, l'última frontera per a milers de refugiats
Al territori serbi hi ha prop de 8.000 persones bloquejades que tenen difícils sortides del país
L’acord entre la Unió Europea i Turquia, el tancament hermètic de les fronteres d’Hongria i Croàcia, o l’ús de la força contra els refugiats per part dels cossos i forces de seguretat búlgars, entre molts altres factors, han convertit Sèrbia en l’última frontera per a milers de persones que intenten arribar a la Unió Europea. Si bé Grècia continua sent el principal país de trànsit i estancament de refugiats i immigrants, Sèrbia li segueix els passos. En aquests moments les dades oficials confirmen que al país balcànic hi ha unes 7.740 persones estancades (OIM). No obstant, totes les institucions i organismes no governamentals serbis consultats afirmen que en realitat aquesta xifra supera les 11.000. Aproximadament unes 300 persones segueixen entrant setmanalment al país procedents tant de Grècia com de Bulgària.
Els refugiats bloquejats a Sèrbia es troben amb grans dificultats per seguir el seu camí cap als països del nord de la UE. A la frontera nord del país topen amb les fortes mesures de control migratori i de seguretat per part de Croàcia i Hongria. La vigilància constant per part dels cossos de seguretat d’aquests dos països i l’ús d’alta tecnologia per detectar i interceptar l’arribada de refugiats i immigrants deixen una difícil i molt vigilada entrada. El pas cap a Croàcia és de tot just 40 quilòmetres, fet que redueix les possibilitats d’èxit. A Hongria topen amb una lluent doble tanca amb ganivetes i càmeres de vigilància cada pocs metres; entre les dues tanques, una carretera deixa pas a una constant vigilància policial motoritzada.
A la frontera sud de Sèrbia es troba Macedònia, el paper de la qual de país de trànsit obligat és bastant evident. Ni els refugiats ni els immigrants s’hi volen quedar, ni el Govern macedoni els deixaria fer-ho. Molt similar és el cas de Bulgària, on són milers les persones que veuen aquell país com a lloc de trànsit d’on s’ha d’entrar i sortir com més aviat millor. La forta pressió i el tracte que dispensen els cossos de seguretat búlgars a la població migrant han portat la mateixa Comissió Europea a denunciar el maltractament que reben aquestes persones, especialment a les seves fronteres. De fet, hi ha molts organismes nacionals i internacionals que alerten de les pràctiques violentes d’expulsió portades a terme per la policia búlgara. Als països als quals els refugiats i immigrants consideren un destí no desitjat s’hi hauria de sumar Romania, a la frontera est de Sèrbia.
En definitiva, ja sigui per la pressió policial, la falta de polítiques acomodatícies, les dificultats per a l’escolarització dels fills, l’escassetat d’accions específiques per a aquells amb necessitats especials –com els menors no acompanyats– o les males condicions dels centres d’acollida, tot plegat fa que els refugiats i immigrants evitin aquests països sigui com sigui i prefereixin quedar-se a Sèrbia.
A aquesta situació s’hi afegeixen les complicades i tenses relacions polítiques i diplomàtiques de Sèrbia amb els seus veïns, que no fan res més que dificultar la gestió dels refugiats i immigrants al seu territori. Si les relacions entre Sèrbia i Croàcia són tenses, les relacions amb Macedònia i Bulgària no són més fluides a causa del reconeixement de Kosovo per part dels dos països. Només amb Hongria sembla que Sèrbia té una mica més de sintonia, donat el suport que rep d’aquell país en la gestió interna dels refugiats. En qualsevol cas, aquesta sintonia només es mantindrà en la mesura que Sèrbia continuï frenant els fluxos de refugiats i immigrants que intenten entrar a Hongria.
En definitiva, Sèrbia s’ha convertit sens dubte en el país on els refugiats no desitjarien estar però del qual no poden sortir, almenys no en el curt termini. Amb una UE tancada i barrada –cas d’Hongria– o oberta amb comptagotes –com passa amb les reubicacions procedents d’Itàlia i Grècia–, Sèrbia s’ha convertit en el nou Estat-tap de la UE amb milers de refugiats bloquejats. De fet, per a Sèrbia i per als molts actors governamentals i no governamentals involucrats en la gestió dels milers de refugiats que arriben a aquest país, la crisi està lluny d’haver-se acabat: la crisi dels refugiats a Sèrbia tan sols acaba de començar.
