Psicologia social
Conceptes i imatges
No és estrany que cada vegada més els experiments cognitius, els estudis de psicologia social, nodreixin el camp dels experts i consultors polítics
L’entrada del cine Aribau, després d’una projecció, en la passada edició de DocsBarcelona. /
S’acaba d’estrenar en el festival Docs Barcelona el documental Clase valiente. S’hi presenta el que vol ser un experiment sobre la importància d’anomenar, de caracteritzar amb conceptes i expressions sintètiques, situacions, problemes i propostes que acabin modificant la realitat existent. El film té l’interès que explica una història (la introducció d’un concepte: classe valenta en l’escenari polític) mentre debat amb experts de primera línia (George Lakoff, Owen Jones, Christian Salmon…) o polítics i periodistes molt coneguts (Íñigo Errejón, Iñaki Gabilondo…) la creixent significació del que es denomina marcs cognitius en el debat polític contemporani.
El més rellevant d’aquesta idea és la capacitat de manipulació que això pot representar al formatejar (a través de conceptes i expressions gens neutrals) una situació o un problema determinat. Per tant, el llenguatge i la caracterització de la realitat a través d’aquest pot permetre alterar el sentit comú de la gent. Allò que podem, en cada moment, considerar acceptable i allò que situem en la categoria d’improcedent o intolerable. La manipulació del llenguatge, la selecció de les paraules que utilitzo a l’hora de descriure una situació (immigrants o refugiats; estrangers o nacionals; unionistes o no independentistes…), és el camí per construir un relat en què situar cada pol en el teu propi camp o en el camp d’altri. Als Estats Units aquest tema ha sigut treballat intensament, com mostren el llibre de Lakoff (No pensis en un elefant) o els treballs d’Overton sobre la finestra que emmarca els límits (manipulables) del que la gent entén en cada moment com a raonable.
No és estrany que cada vegada els experiments cognitius, els estudis de psicologia social, vagin nodrint el camp dels experts i els consultors polítics. En aquest sentit, el documental aquí esmentat permet debatre, qüestionar i polititzar una cosa que molts considerarien estrictament analítica i tècnica.
