IDEES
Ricard III i Pedro Sánchez I
fcasals38280495 ricard iii170503130447 /
Passen coses tan rares com en temps dels Plantagenet i els Tudor. Mentre el TNC escala el cim més alt amb el 'Ricard III' de Xavier Albertí i Lluís Homar, Pedro Sánchez I, coronat de mentida i després proscrit per impostor, és catapultat pel poble al tron dels socialistes. Mentre Ricard III, el protagonista deforme i malvat de l’única obra de William Shakespeare dramàticament inversemblant, crida «el meu reialme per un cavall» i mor sense trobar qui li faci el canvi, Pedro Sánchez I, el ressuscitat, cavalca amb una aura de vencedor tan resplendent que no deixa espai per a més conspiracions de l’antiga noblesa.
Mentre Ricard III somia en la interminable corrua dels innocents que ha assassinat per arribar a un poder al capdavall efímer, Pedro Sánchez I observa com els seus assassins es converteixen en cadàvers. «Demà en plena batalla pensa en mi», repetien els morts a Ricard III, el mateix que l’espectre de Pedro Sánchez I devia mormolar en somnis a Felipe González i Susana Díaz. L’Anglaterra del segle XV i l’Espanya del XXI desprenen un tuf semblant: canvi de dinastia.
Ha costat molt que el TNC abandonés el populisme escènic d’èpoques anteriors i es convertís en el temple de la cultura que va somiar Josep Maria Flotats. Ha costat, però aquest 'Ricard III' ho certifica. Més costarà, és de témer, que Pedro Sánchez I arribi a convertir Espanya en el país que desitgen els que, amb el seu vot inapel·lable, han enterrat el PSOE com a mansa sucursal del Partit Popular.
Notícies relacionadesQuan escrivia 'Ricard III', un encara poc expert Shakespeare feia proves amb escenes històriques que anaven contra la versemblança escènica. Enamorar una princesa a qui acabes de matar el marit i el pare, el rei, de cos present a l’escenari, és del tot impossible, però Ricard III ho assoleix.
Això que va passar diumenge, tampoc és versemblant, també surt de qualsevol guió, però caldrà veure si adquireix grandesa o degenera en esperpent.
