¡Quins covards!

Aquest dilluns ens en anàvem a dormir amb la terrible notícia d’una explosió al Manchester Arena que acabava amb la vida de com a mínim 22 persones i més de 50 ferits al finalitzar el concert de música d’Ariana Grande. Menys de 24 hores després el grup terrorista ISIS a través d’un dels seus mitjans de comunicació, Amaq, publicava la seva reivindicació de l’atemptat.

Ja no sorprèn res quan es parla d’ISIS. No només és un grup terrorista que ha sigut capaç de crear en molt poc temps unes infraestructures militars, socials i econòmiques similars a les d’un Estat, sinó que en l’actualitat continua sent present a Occident sembrant el terror amb atemptats perpetrats pels seus terroristes i amb un discurs que continua atraient alguns dels nostres joves.

Quan falten poques setmanes per a les eleccions generals al Regne Unit ens trobem amb un atemptat en ple cor de Manchester. No ens hauria de sorprendre que es cometi pocs dies abans d’uns comicis, ja va passar quan faltaven tres dies per a la primera volta de les eleccions franceses del mes passat amb l’assassinat d’un policia als Camps Elisis. Decantar el vot cap a una opció més extrema i contrària a tot el que ells s’entesten a abanderar, els beneficia i afavoreix. Instaurant d’aquesta manera la seva ideologia extremista a Occident i potenciant aquesta dicotomia de pensament que tant els ajuda per implantar el seu desitjat califat mundial.

Notícies relacionades

Diversos vídeos van captar el so de l'explosió al Manchester Arena

Per un turisme sostenible i raonable

Per altra banda, la manera d’actuar tampoc és gens nova: un artefacte explosiu improvisat activat al bell mig d’una multitud. Una bomba citada en moltes ocasions als seus canals, manuals i revistes com a arma contra els infidels de fàcil fabricació i amb uns materials accessibles per a la majoria de les persones. La manera d’operar del grup terrorista la coneixem cada vegada més a través de l’ús de materials i mecanismes de fàcil accés i que poden passar molt més desapercebuts. L’objectiu continua sent el mateix: assentar el terror als diferents països on volen implantar el seu califat. Per una banda, afavorint un odi i aversió d’Occident contra l’islam a través d’atemptats perpetrats, segons ells, en nom seu i, per l’altra, mantenint la població occidental sota un estat de por davant les seves accions terroristes sorprenents.

Però el que ha passat a Manchester commociona pel perfil de les víctimes. Han mort nens innocents, fet que no deixa de ser un pas més en l’evolució d’aquests assassins que, buscant crear el terror a Occident, modifiquen la seva manera d’atemptar amb la finalitat d’arribar a fer estremir la població en cada un dels seus crims. Però aquests atemptats i reivindicacions en què les víctimes són nens i adolescents només debiliten el discurs de supremacia que proclamen els terroristes. La covardia d’atemptar contra uns menors indefensos és contrària i desdibuixa el discurs de valentia que volen exhibir els guerrers del califat.