Desencantats però sobreescalfats

Final de maig, reunió del Cercle d’Economia a Sitges. Dijous feia calor –com cada any– però vaig percebre canvis. El nou president del Cercle, Joan Josep Brugera, va ser més sever al rebre Puigdemont. La Generalitat ha de respectar el marc legal. Ha d’anar al Congrés a explicar que hi ha malestar a Catalunya i que un conflicte polític es resol negociant. El referèndum no és el primer problema i entre la independència i l’statu quo hi ha fórmules intermèdies que tenen molt suport en les enquestes.

Correcció màxima, certa fredor. Ni la nerviosa expectació ni l’ambient disposat d’altres anys a la cita de bona part de l’empresariat i la intel·ligència econòmica. El president va voler ser amable, però va deixar clar que el diàleg exigeix que –abans– s’admeti el dret a decidir. El públic va entendre que no hi hauria ni diàleg ni negociació i la fredor va pujar. Després Puigdemont va dictar una treballada conferència sobre el futur, com si fos el degà de la Harvard Business School. Però ni ell és Harvard o Stanford ni era l’esperat. Aplaudiments correctes i una sola pregunta –després de llargs segons de silenci– que va sonar a retret. Sitges està desencantat de la nova CDC. ¿Enyora la d’abans?

 Va arribar Guindos. Una mica més d’interès, tot i que durant uns minuts la sala es va quedar a les fosques i sense micròfons. ¿Ensurt? No, bromes. Al final, 35 preguntes. El ministre va estar mesurat. Amb un PIB creixent al 3% anual (1,7% de mitjana a la zona euro), exportacions de béns i serveis de 31.000 milions mensuals (del turisme en són només 4.000) i 435.000 llocs de treball creats en un any, Guindos va creure que no necessitava sobreactuar. Tenia raó perquè l’ambient era gairebé d’eufòria. ¿Estem com abans de la crisi? Resposta col·lectiva: millor, perquè el motor és l’exportació i creixem més que Europa (vaig recordar que Zapatero volia sobrepassar França). I ara no hi ha bombolla immobiliària.

¿Una mica de sobreescalfament? ¿Excés d’optimisme i no només del ministre? ¿I si la bombolla d’avui fossin els baixos tipus d’interès que fan que l’Estat es financi a 10 anys a l’1,66% i que hagin caigut els interessos que paguen empreses i famílies? Draghi no podrà mantenir gaire temps aquests tipus, que ja han començat a pujar als EUA i González-Páramo –BBVA, abans BCE– creu que aquí pujaran el 2018. Alemanya vol que abans. Ja.

Superàvit

Notícies relacionades

Junqueras afirma que l'Estat ha reduït el dèficit gràcies a Catalunya

Una perillosa escalada en espera de Trump

Les exportacions empenyen, però el dèficit comercial ha pujat un 45% en el primer trimestre. Sí, el petroli és més car, però pot pujar més. Sempre que Espanya creix molt se sobreescalfa, però Guindos i economistes prestigiosos creuen que ara no: hi ha superàvit de la balança corrent. Encara que el ministre va recordar –sense insistir– que el deute públic (100% del PIB) i l’endeutament exterior són talons d’Aquil·les.

Puigdemont se’n va anar com va arribar, molt convençut i una mica incomprès. Guindos, satisfet, amb Millo i pensant que tornarà el 2018 com a vicepresident del BCE. ¿L’empresariat? Aquest any com el temps: una mica sobreescalfat.