Tertulià, variant de soldat de fortuna
Celebrem que José Mota (El acabose, TVE-1) s'hagi atrevit aquesta setmana a fer una paròdia sobre els tertulians i opinadors televisius. Ha sigut una aproximació light. Superficial. Però almenys ha dibuixat amb sarcasme l'essència d'aquestes criatures que surten a parlar del que sigui, amb aires de catedràtic, com si ho sabessin absolutament tot del món. ¡Ah! L'animo des d'aquí que, en pròximes edicions, aprofundeixi més sobre aquestes criatures. No és preocupant que els vegem aparèixer constantment i que facin el que feia Pierre Richard a la comèdia No sé nada, pero lo diré todo. Això fins i tot té un punt divertit. Tronxantment ingenu fins i tot. La variant que no és inocua és la del tertulià que exerceix d'opinador per compte d'altri. Soldat de trinxera -recordin que la paraula soldat ve etimològicament de sou- al servei de les consignes que un lobby -financer o polític- necessita que s'impulsin per crear una determinada opinió col·lectiva. A la Rússia de Stalin, i després a l'Alemanya de Goebbels, els anomenaven sicaris de l'agit-prop. Ara, a les xarxes, els anomenen influencers. Alguns ajuden a consolidar la postveritat, que és un neologisme inventat per camuflar la mentida i fer-la passar per veritat. Home, a veure si Mota s'anima. Tan sols mirant la tele uns dies, comprovarà que al telehipòdrom hi ha un ampli repertori d'opinadors per compte d'altri, soldadets de fortuna, copant, permanentment, cadira i tribuna televisiva.
L'HONESTEDAT ES MESURA .- Aquesta setmana ha tornat Jon Sistiaga amb nous capítols de la seva sèrie Tabú (#0, Movistar+). Ha començat reflexionant sobre la maldat. I li ha preguntat al professor Adolf Tobeña si podríem mesurar el percentatge d'honestos que hi ha en aquest país. Tobeña va contestar: «Això ja ho coneixem. Un 5% es dedica sistemàticament a perjudicar. És gent tòxica. Estafadora. La part d'aquests que no són a la presó són persones d'èxit social. Hi ha un altre 20% que és gent bona, generosa, que no necessita cap ull que els vigili». I Jon va preguntar llavors: «¿I el 75% restant?». La resposta va ser tremenda: «Aquest gran 75% fa en funció del que veu. S'apunta al que predomina». O sigui, que la immensa majoria s'aclimata. Es mimetitza amb l'ambient, ja sigui net, o ja sigui corrupte. Terreny ideal per als soldadets de la postveritat i l'agit-prop.
