El pitjor del pitjor arriba a judici

El primer a arribar a judici de la gran estafa de la majoria de caixes espanyoles va ser la fallida de la Caja de Ahorros de Castilla la Mancha (CACM). Ara arriba als tribunals el que l’exgovernador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez va qualificar com «el pitjor del pitjor», la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). I encara falta el més gran, Bankia, l’antiga Caja Madrid que inclou també el Banco de Valencia. Els delictes que es jutgen són gairebé sempre els mateixos encara que en quanties diferents: administració temerària –especialment en el càlcul del risc en els préstecs immobiliaris–, falsedat en els comptes en els primers moments de la crisi, estafa en l’emissió de participacions preferents venudes a clients vulnerables i cobrament de retribucions excessives tant en concepte de salaris com de bons contra pèrdues i de plans de pensions malgrat la fallida.

Una barreja explosiva dels defectes del sistema de govern d’unes caixes que van créixer desordenadament comprant diner barat en el mercat financer únic de la UE amb l’esclat d’una bombolla de crèdit immobiliari general a tot el planeta. La justícia espanyola sempre arriba al fons dels assumptes encara que sigui tard i sense l’impuls del poder polític. Això deixa indefenses les víctimes d’aquest tipus d’estafes institucionalitzades que s’acaben pagant amb càrrec a l’erari públic generant noves pràctiques que no és descartable que també acabin als jutjats. De manera que el pitjor podria estar per arribar.