DESIGUALTAT DE GÈNERE A LA COMUNICACIÓ
Per una revolució informativa
És urgent acabar amb l'esquema masclista que encara impera als nostres mitjans, on l'home sempre fa, sap, opina o decideix, i la dona amb prou feines existeix
fcasals38665143 opinion ilustracion de leonard beard170529171711
El periodisme, a Catalunya i a Espanya, té mirada i veu d’home i segueix treballant sobre aquella vella (i vigent) premissa que diu que el que és masculí és universal i referent imprescindible de coneixement i de qualitat. Per això a ells se’ls situa al centre de la informació, mentre que a nosaltres se’ns deixa als marges. El missatge és fàcil: el que realment importa és el que fan els homes, perquè el que fem les dones té menys valor i no es mereix tanta atenció. Aquesta és la primera conclusió que s’extreu de les dades de l’últim estudi elaborat per GESOP sobre les portades de sis diaris d’àmbit català i espanyol la setmana de l’1 al 8 de març de 2017.
Les dades són contundents: els homes són els protagonistes del 77,6% de les notícies que llegim a les portades, mentre que les dones tan sols estem presents en el 22,4%. L’estudi detalla que la presència de dones és minoritària tant a les notícies considerades principals (només el 26%) com a les secundàries (el 15,7%). És a dir, sempre. Aquesta representació esbiaixada de les dones també apareix amb contundència quan s’estudia la temàtica de les informacions. Segons l’estudi del GESOP, les dones tenim més possibilitats de ser notícia en temàtiques com cultura (38,9%) i societat (33,3%), però molt poques de guanyar-nos un titular en seccions tradicionalment considerades importants com internacional (17%), economia (0%) o política (23,1%). El mateix passa en les informacions en àmbits pensats en masculí, que no vol pas dir masculinitzats. Les dones tan sols representem el 3,2% de les notícies d’esports.
L’estudi demostra com l’aparició de les dones a les notícies, sigui quina sigui la secció, segueix molt per sota del 51% que correspondria i que els mitjans continuen treballant amb estereotips discriminatoris que haurien de ser desterrats encara que només fos per complir les legislacions internacional i nacional. I és que les dones no només no apareixem a les portades de la premsa, sinó que només som protagonistes del 25% de les notícies que es publiquen i no arribem al 20% del total de les opinions. És més, la presència de la dona tan sols va ser majoritària el dia 8, Dia Internacional de les Dones, amb un 90% de representació femenina a les notícies. Però les dones existim més enllà del 8 de març o del 25 de novembre, per més que s’insisteixi a ocultar aquesta realitat.
Dades com aquestes són una mostra del periodisme masclista que se segueix fent. Un periodisme que margina les experiències femenines del relat informatiu. I no només a Catalunya, perquè la mirada androcèntrica dels mitjans és general arreu del món. Evidentment, aquesta sobrerepresentació masculina (també) als nostres diaris no és fruit de l’atzar: és el resultat d’un sistema i una ideologia que segueix atorgant privilegis a la meitat de la població i discriminant la resta. Així mateix, aquesta sobrerepresentació no és inofensiva, ja que reforça i perpetua les discriminacions i les violències que patim les dones pel fet de ser-ho. Per arribar a una igualtat d’oportunitats real i superar la pantalla d’una igualtat només formal, s’ha d’acabar amb aquest esquema mental masclista que impera als mitjans de comunicació. Un esquema on, per defecte, l’home és qui fa, qui sap, qui opina, qui mana o decideix, i la dona a penes existeix.
Invisibilitzar les dones esborrant-nos del mapa informatiu és un mecanisme més per fer-nos entendre, ja des de petites, què s’espera de nosaltres. De deixar-nos clar que ni el poder ni res del que passa al planeta és cosa nostra, que no ens pertany. Que més que subjectes, es tracta que siguem objectes. Un mecanisme que es completa amb un tractament estereotipat i sexista de les notícies degut a una escandalosa falta de perspectiva de gènere.
Els mitjans tenen una gran responsabilitat social com a constructors de realitats i imaginaris col·lectius, que són els que al final determinen el nostre lloc al món. Per això s’ha de demanar que ens tractin com el que som, ciutadanes de ple dret i subjectes actives. Si volem una societat més justa i igualitària, en què tinguin cabuda totes les persones amb tots els drets, més enllà del gènere, l’orientació sexual, la raça o la classe, cal avançar cap a una informació amb perspectiva de gènere. I això, encara que sembli revolucionari, només suposa no discriminar la meitat de la població. D’això en direm periodisme de qualitat.
