Macron, primer acte d'un president jupiterià
jgblanco38663793 french president emmanuel macron r and russian president v170529150642 /
El fulgurant nou president Emmanuel Macron ha viscut, durant els últims dies, la seva posada de llarg internacional. A la cimera de l’OTAN (25 de maig) i del G7 (26 i 27 de maig), se succeeix la visita del president rus, Vladímir Putin, rebut ahir al palau de Versalles. Més enllà de la qüestió purament protocol·lària de les trobades, particularment de les dues primeres, l’agenda internacional dels últims dies és de gran importància per al nou president a nivell intern i constitueix, en certs aspectes, una finestra d’oportunitat a nivell internacional.
Marcat per un perfil tècnic, per la seva joventut i per no haver exercit abans un càrrec electe, la política exterior i de defensa són, sens dubte, les àrees més febles del nou president. Immers en una campanya per recuperar la solemnitat de la presidència, desvirtuada durant per les últimes legislatures de Nicolas Sarkozy i François Hollande, aquest president que es vol a si mateix jupiterià (en referència a Júpiter, el pare de tots els déus) té en la política exterior una oportunitat d’or per reforçar el seu taló d’Aquil·les.
Imatge de solidesa
Així, després d’assumir el càrrec, el seu primer viatge fora d’Europa va ser a Mali, amb l’objectiu de visitar les forces franceses desplegades al Sahel, en el marc de la lluita contra el terrorisme. La trobada amb els líders mundials dels últims dies i, especialment, amb l’altre gran nouvingut, Donald Trump, ha permès al nou president continuar forjant una imatge de cap d’Estat sòlid, de cara a una opinió pública francesa amb la qual encara manté un procés de seducció perquè li atorgui una majoria parlamentària que li permeti governar (les eleccions legislatives tindran lloc l’11 i el 18 de juny).
Per una altra part, en un clima internacional enrarit per les sortides de to de Trump i amb Angela Merkel immersa en plena campanya electoral, Macron ha pogut mostrar-se com un actor serè i conciliador. Davant d’una cancellera alemanya que no ha dubtat de mostrar públicament el seu escepticisme respecte als aliats d’Europa –en clara referència als Estats Units–, el president francès, que va qualificar la trobada amb Trump de pragmàtica i cordial, va sostenir que havia trobat el president dels Estats Units «obert».
Aquest ha sigut un clar intent per obrir vies de comunicació en diversos assumptes d’importància global, però d’interessos particulars: la lluita contra el terrorisme, augment dels pressupostos de defensa o el comerç internacional. Si l’arribada de Macron a l’Eliseu havia de suposar una reactivació de l’eix francoalemany, de moment ja comencem a assistir al clàssic repartiment de rols, que tan útil pot ser per a Europa.
En aquesta mateixa línia es pot entendre la visita de Putin, amb la qual els dos líders han tingut una oportunitat per calibrar les respectives forces i reprendre un diàleg seriosament perjudicat durant la presidència d’Hollande. A partir d’ara, li quedarà només el més difícil: saber estar a l’altura de les esperances que ha despertat.
