TECNOLOGIES I INCITACIÓ AL SUÏCIDI
Vells problemes, més visibles a les xarxes
En els nous fenòmens de joves que s'autolesionen, internet ajuda a la propagació però no és la causa del problema
Una imatge de la sèrie de TVC ’Polseres vermelles’. /
La majoria de reflexions sobre la transformació social en què vivim, la de la societat xarxa, fan referència als canvis econòmics i sociopolítics. Són conseqüència que les persones estan hiperconnectades i són emissores de continguts. Però, ¿com afecta aquesta nova realitat les relacions de les persones? ¿L’educació de la infància i l’adolescència?
Ens trobem davant de nous fenòmens en què noies joves s’autolesionen i ho publiquen a les xarxes, en fòrums on s’explica com amagar-ho a la família. Un fenomen semblant als fòrums de noies amb problemes d’anorèxia o bulímia.
Els mitjans apunten com a arrel del problema a la falta de reconeixement a l'autoritat i de tolerància a la frustració
La qüestió fonamental no és l’ús de les xarxes. És un trastorn psicològic que es desenvolupa en una etapa de certa desorientació i problemes d’autoestima com és l’adolescència. Els mitjans apunten com a arrel del problema la falta de reconeixement a l’autoritat i la falta de tolerància a la frustració.
EFECTE MULTIPLICADOR
Aquestes adolescents s’autolesionen i publiquen de seguida les imatges a les seves xarxes socials. Comparteixen aquestes fotos amb els seus iguals, de la mateixa forma transparent com molts altres episodis de la seva vida. Donen un missatge de: «¡Soc aquí!» En aquest cas, les xarxes socials ajuden a la ràpida propagació i generen un efecte multiplicador d’aquest fenomen que s’estén més ràpidament que en etapes preinternet.
Les xarxes ens fan visibles aquests fenòmens i comportaments que en altres temps es viurien només en l’àmbit personal. Ara tots podem accedir a les xarxes i veure les fotos de les noies autolesionades. Les famílies s’inquieten i es pregunten com han de gestionar l’ús de les xarxes dels seus adolescents.
LA BRETXA DIGITOGENERACIONAL
En aquest món hiperconnectat no només no comparteixo, sinó que no hi ha possibilitat de control sense una disciplina autoritària. Però només és justificable i viable per a persones amb patologies greus, i en el marc d’un nou aprenentatge d’hàbits .
Es tracta d’un difícil repte d’afrontar donada la bretxa generacional. Sorgeixen dilemes sobre com prioritzar entre educació, control o vigilància. Com educar respecte a l’ús de les xarxes socials és un tema complex d’afrontar per a pares i mares, quan ells mateixos no estan tan habituats al seu ús. Les persones adolescents estan de forma contínua a les xarxes. Les persones adultes consultem o publiquem algunes vegades al dia. És un xoc generacional més, una verdadera bretxa digitogeneracional.
Notícies relacionadesEls canvis en la societat requereixen iniciatives públiques que proporcionin eines a la ciutadania i li aportin apoderament i seguretats. En els plans Avança, de fa més d’una dècada, s’animava a estar conectad@s.
Però ara es requereixen elements més sofisticats davant aquests reptes oberts que la ciutadania no pot afrontar de forma individual, ni ho ha de fer. Aquests reptes són com informar-nos en l’era de la postveritat i la intoxicació, com protegir-nos a la xarxa –ciberseguretat– i com afrontar les nostres relacions en situacions complexes.
