L'afartament del Rif

Es respiren aires de canvi a la regió marroquina del Rif. L’antic protectorat espanyol ha sigut històricament marginat i oprimit per la monarquia alauita. Després de la independència marroquina, i durant els 'anys de plom', Hassan II va prohibir l’estudi, coneixement i difusió de la cultura pròpia de la regió, la berber, amb la intenció d’aplacar el sentiment independentista de la zona. Aquesta opressió d’identitat és violència cultural i conforma una de les causes més comunes de conflicte violent.

En el cas del Rif, durant anys les polítiques públiques de Rabat també han infligit violència estructural. Que la regió hagi sigut privada de les mateixes inversions en infraestructures, en educació o en polítiques d’ocupació com a forma de càstig a les ànsies sobiranistes provoca aquesta percepció de marginalització o abandonament de la població. Malgrat que Mohammad VI va anul·lar la prohibició del seu pare respecte de la cultura berber, la no deferència cap a la zona ha seguit vigent. Així, el Rif ja estava en una situació permanent de conflicte latent –amb violència cultural i estructural arrelades– i només faltava un detonant perquè saltés l’espurna.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Això és el que ha passat aquesta setmana. Després de la mort del venedor ambulant de peix Mouhcine Fikri al novembre, la tensió latent ja havia anat augmentant. En aquesta ocasió, ha sigut la detenció de l’activista Nasser Zafzafi el que ha provocat les protestes. Els rifenys estan sortint al carrer de forma pacífica i espontània per dir que ja n’hi ha prou. Volen les inversions que ha promès Rabat i volen veure canvis reals al país.

Com ho explica Fahd Chafik, no és una revolta contra la monarquia alauita, sinó que va més enllà: és contra l’'establishment' del país, la corrupció i les corrupteles tan arrelades, la mala governança que durant dècades han patit. Els rifenys n’estan tips i no estan disposats a callar. Veurem com respon Rabat.