Anàlisi
Cooperativisme de plataforma
Multinacionals com Uber no pensen a fer més just el sistema, sinó a desregular l'economia del capital risc
Opinions de taxistes i usuaris sobre la vaga. /
El conflicte per la irrupció de plataformes digitals en els serveis de taxi és un més, i no serà l’últim. Un conflicte que segueix el que s’ha produït i ha transformat altres indústries, com la del cine, la música, la programació informàtica, o la producció científica. Una gran versatilitat és una de les característiques d’aquesta nova economia emergent, basada en producció i prestació de serveis a través de plataformes digitals. Gairebé qualsevol àmbit és procliu a plataformitzar-se. Una altra característica, que acostuma a estar menys present als mitjans de comunicació, però que és important tenir present de cara a reflexionar sobre aquest fenomen com a societat, és la seva ambivalència: les plataformes digitals poden donar ales al capitalisme més salvatge com és el cas d’Uber, de la mateixa forma que poden obrir nous horitzons de democratització econòmica. Reprenent la tradició de l’economia social i solidària, és el cas de cooperatives que ofereixen els seus serveis a través de plataformes que assoleixen una escala molt més gran de la que coneixem fins ara. De tal manera, la disjuntiva no és només entre Uber o Cadify, sí o no, sinó que hi ha altres models innovadors, alhora que democràtics, per al sector del taxi.
Creix el nombre i importància de cooperatives de nou tipus –que s’ha decidit anomenar cooperativisme de plataforma– que ofereixen els seus serveis a través d’operadors digitals, preservant els avantatges per als consumidors dels serveis de plataforma, però al mateix temps mantenint els drets dels treballadors i el sistema de garanties socials. Algunes d’aquestes cooperatives han aconseguit ser les principals proveïdores de serveis en una ciutat. D’exemples en trobem a Cotabo (Bolonya); Green Taxi Cooperative (Denver) o Yellow Cab Cooperative (San Francisco).
Quan repensem com volem aprofitar les oportunitats que obren les noves tecnologies i els seus reptes, és important diferenciar entre models. El model de multinacionals com Uber és un fenomen que aprofita el potencial de les plataformes i la situació creada després de la crisi del 2008, no per repensar el sistema econòmic cap a un de més just i estable, sinó com a estratègia per desmantellar les condicions del treball i desregular les economies finançades per capital risc com Goldman Sachs, que tenen a la seva disposició ingents borses de treballadors i treballadores per a l’assignació de la demanda, però a qui no considera com a tals.
Davant d’aquest model, el cooperativisme de plataforma ofereix una alternativa procomuna, basada en una propietat més democràtica.
UN EXEMPLE
Als exemples esmentats en altres ciutats, podria sumar-se a Espanya una cooperativa com a possible exemple per al taxi: SmartIB, cooperativa de plataforma en el sector cultural que mutualitza serveis amb una plataforma digital entre 900 membres (a Bèlgica en són 70.000). Una possible fórmula per repensar l’escalabilitat de les cooperatives del taxi i fer front comú a Uber. A finals de juny se celebrarà a Barcelona el fòrum Procomú d’economia col·laborativa. Pot ser una bona ocasió per reprendre el debat.
