L'obligat cessament del fiscal Moix

La notícia va caure com una bomba. Resulta que el fiscal en cap d’Anticorrupció és el titular del 25% de les accions de Duchesse Financial Overseas, una societat domiciliada a Panamà, el paradís fiscal que ja va causar la dimissió del ministre José Manuel Soria.

En un país en què la corrupció preocupa al 42% de la ciutadania i és, després de l’atur, el principal problema dels espanyols, resulta que l’home encarregat de dirigir la lluita contra aquesta plaga social és accionista en un paradís fiscal. És un escàndol majúscul que sembla l’exagerat guió d’una política tremendista. ¡El cessament o la dimissió ha de ser immediat!

Però Manuel Moix es defensa. La societat panamenya és una herència del seu pare, mort el 2012, està inactiva, només és propietària d’un xalet de 600 metres a la serra de Madrid i està declarada a Hisenda. No s’ha liquidat pel fet que els costos són alts i un germà no els podia afrontar. ¿No ens devem estar precipitant? Els fills poden heretar i Celia Villalobos afirma que els càrrecs públics no estan obligats a ser pobres de solemnitat. Però, segons tècnics d’Hisenda, el cost de liquidar la societat no és alt i els administradors són coneguts testaferros professionals. No prejutgem Moix, però la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar, i a l’Espanya del 2017 no hi pot haver cap ombra sobre el cap d’Anticorrupció. ¡Que seguís al càrrec crearia alarma social!

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

A més, posem les coses en context. Moix va ser nomenat pel nou fiscal general, José Manuel Maza, i poc després es va saber –per una conversa telefònica gravada per ordre judicial– que era el candidat ideal d’Eduardo Zaplana, l’inefable portaveu de José María Aznar, i Ignacio González, l’antic president de la Comunitat de Madrid que és a la presó acusat de saquejar el Canal de Isabel II. Encara que només fos per allunyar qualsevol sospita, Moix ja no hauria d’haver sigut nomenat. I just a l’arribar a la direcció d’Anticorrupció va entrar en conflicte amb els fiscals del cas Lezo (el que va portar González a la presó) per prendre decisions que, segons els fiscals, podien destorbar la investigació. També va destituir de forma ràpida els acusadors públics del cas del 3%, el de les suposades comissions de CDC. I amb base a totes aquestes conductes, el Congrés dels Diputats –amb el vot de C’s, PSOE i Podem– va reprovar Moix, Maza i Rafael Catalá, el ministre de Justícia. ¡La primera vegada que es reprova un ministre!

Moix no pot seguir al càrrec ni un dia més. Tret que el Govern estigui disposat a fomentar amb la seva tossuderia les sospites que amb les designacions de Maza i Moix es buscava ni més ni menys que protegir el PP dels diversos casos que el persegueixen. I quan el president del Govern haurà de declarar com a testimoni en una de les causes sobre el possible finançament il·legal del PP. ¡Com més hores segueixi Moix a Anticorrupció, més augmentarà la creença que el Partit Popular està intentant controlar la justícia per no afrontar les seves responsabilitats!